L’ex-presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, es va mostrar molt crítica amb les accions empreses per l’ex-president Carles Puigdemont durant l’octubre del 2017. “Es va arrugar, va mentir i va fugir” després d’haver declarat la independència de Catalunya, li va dir Forcadell a la periodista Pilar Urbano el novembre del 2019 des de la presó del Catllar. L’entrevista, publicada per El Español, forma part de la recerca d’un futur llibre sobre el Procés.
L’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya repassa amb autocrítica els fets de la tardor del 2017 i el judici en el Tribunal Suprem, que la va condemnar a onze anys i mig per la seva activitat al capdavant del Parlament.
Forcadell també va qüestionar les accions d’Artur Mas durant el Procés. “Possiblement desmarcar-se de la independència li va salvar”, argüeix en relació amb el fet que l’ex-president no fos condemnat. “Mas té l’olfacte de saber situar-se on no hi ha perill. Sempre es lliura”, diu Forcadell, qui no dubta a assenyalar-li com “el motor”.
En aquest sentit, Carme Forcadell creu a més que les condemnes de presó no es van repartir de manera justa en relació amb la participació i responsabilitat de cadascun dels actors independentistes. “Hi ha persones que estem en la presó i hem jugat un paper moltíssim menor que uns altres que estan fora, en llibertat. Per què? Perquè van renunciar a la independència, fins i tot li ho van desaconsellar a Puigdemont, i es van plegar a les eleccions convocades per Rajoy“, assenyala.
L’ex-presidenta del Parlament utilitza a més a favor seu les declaracions de Mariano Rajoy i la Junta Electoral Central sobre la ‘no existència’ d’un referèndum l’1-O ni la posterior Declaració d’Independència. “Si no va haver-hi crim, per què som aquí?”, diu. Aquí, la periodista li diu que va haver-hi ‘delicte tallat’. I Forcadell respon: “Delicte tallat, perquè Puigdemont es va espantar, va témer les conseqüències, li va fer por la presó, ‘soc molt jove –va dir- per a passar-me vint anys o més en la presó’, va doblegar, i no es va atrevir a declarar la Independència”.
I prossegueix: “I arribat el moment, Puigdemont dubta, o cedeix a les pressions, que no van ser poques, i ens decep a tots, amb aquella ‘declaració d’independència… al no-res’, deixant ‘una mà tendida al diàleg’. Diàleg amb qui?”.
Després va arribar la seva fugida a Bèlgica previ engany als seus consellers: “Abans de la fugida, va mentir. Tal vegada per a dissimular i despistar, conscient que la Policia el seguia; o per assegurar l’operació, que si no era secreta no sortia”, diu abans d’enumerar algunes d’aquestes mentides.
Forcadell es refereixi també durant l’entrevista al discurs del rei Felip VI del 3 d’octubre: “Al meu entendre no degué fer aquell discurs. El tema estava molt calent, i el Rei també. Però la veritat és que no va conciliar, no es va situar en un punt imparcial, sinó que va renyar els catalans. En lloc de mitjançar, d’allargar la mà, deixant la porta oberta al diàleg… ens va donar carpetada. Va prendre part. I part acusatòria. Ell, que podia haver estat la veritable solució, es va convertir en el problema”.
Aquest diàleg al qual es refereix Carme Forcadell és ara, diu, la millor estratègia per a aconseguir els objectius de l’independentisme: “Jo ara dubto molt que sigui bon camí tornar a la independència unilateral. M’inclino més per explorar i utilitzar la via de negociar amb l’Estat. És qüestió de tirar-li valentia per totes dues parts, i ganes d’arreglar el conflicte”.
Finalment, l’ex-presidenta del Parlament, indultada pel Govern central el juny del 2021, tanca l’autocrítica disculpant-se en certa manera amb els contraris a la independència: “He pensat que havíem d’haver estat més empàtics amb els catalans no independentistes, però favorables a l’autodeterminació, a un major grau d’autogovern. Allò de la DUI es va fer precipitadament, no va anar bé, va crear dolor, frustració i divisió”.
