La ciutat i el cos

El dia 25 de gener del 2001 a les 13 hores a la ciutat de Nova York es van perpetrar alhora dos delictes: violació i frau. Aquest fet, per ell mateix traumàtic, no va tenir sanció fins al cap de set anys, que va ser el que li va costar a Jana Leo que condemnessin l’assaltant que la va agredir sexualment al pis on vivia. Posteriorment, i obsessionada per aquelles dues hores de violació, va analitzar estadístiques, va descobrir unes pautes fixes de comportament, i va ser així com va aconseguir establir el vincle existent entre la geografia del delicte i la violència sexual, entre la discriminació racial i l’exclusió econòmica i la violació, entre l’especulació immobiliària i la violació.

Totes aquestes relacions les escriu Jana Leo en un magnífic llibre que es titula Violación. Nueva York (editorial Lynx), en el qual ens relata deforma asèptica, crua i sense embuts la realitat de la ciutat de Nova York, que recull tots els matisos de les realitats que esdevenen de forma quotidiana a les nostres ciutats. Ens parla de les estratègies de violència que generen alguns grans tenidors d’habitatge i fonsd’inversió, que utilitzen els seus actius no per guanyar diners, que no és necessàriament un pecat, sinó per especular impulsats per la usura.

No hi ha dubte que les seves estratègies repercuteixen directament i de forma violenta en els nostres cossos. Aquesta repercussió va ser precisament la que va fer que ara fa vint anys, a la ciutat de Nova York, Jana Leo s’hagués de descalçar les seves botes marrons, treure’sel jersei verd, abaixar-se els pantalons… Sense consentir a la violació, però volia sobreviure.

El record d’aquest llibre i rellegir-lo se’m va fer inevitable quan el dia 30 de juliol passat una jutgessa de Barcelona va absoldre dos activistes i Jaime Palomera, el portaveu del Sindicat de Llogaters, de les acusacions que se’ls imputaven (delicte de coacció), pels quals la fiscalia els demanavatres anys de presó a cada un. La magistrada Silvia Pedrolo, després d’escoltar els testimonis dels mossos que van acudir a un dels locals on trenta activistes van entrar per protestar pel conflicte obert que hi havia entre propietaris i llogaters, va concloure que, durant les sis hores que van romandre a dins, ho van fer de forma pacífica.

La protesta l’havia organitzat el Sindicat de Llogaters a la seu de l’Institut Francis per denunciar un cas d’assetjament. Els amos d’aquest institut eren també els propietaris del pis on es volia fer el desnonament. Paradoxalment, els propietaris sí que havien estat sancionats per l’Ajuntament de Barcelona, amb una multa de 180.000 euros, després de constatar l’estat deplorable en què es trobava l’edifici (plaga de tèrmits, degotejosa les canonades, sense aigua potable al pis pel fet que les canonades eren de plom i l’aigua tenia una concentració superior a la permesa).

Aquest és un altre exemple del que de manera quotidiana passa als nostres barris i que explica com la transformació de les nostres ciutats i l’especulació immobiliària que comporta tot procés de gentrificació acaba provocant l’expulsió dels veïns que hi viuen. És el que coneixem com a assetjament immobiliari.

Susana Alonso

Un dels grans encerts que l’artista visual i pensadora Jana Leo té en el seu llibre en explicar la corrupció sistèmica que acompanya la renovació constant de les nostres ciutats és que parteix d’un sistema abstracte que és el que transforma les nostres ciutats amb les forces que la controlen, l’especulació, el valor del sòl, els canvis legislatius, la ideologia associada al tipus de construcció i al tipus de propietat, els interessos i estratègies de les promotores, etc.–, per focalitzar-ho en un cas en concret, en un succés, el de la seva pròpia violació.

Així i partint des d’aquest fet tan concret relata com l’assetjament immobiliari és una pràctica habitual i essencial en els processos de gentrificació de les nostres ciutats.

Denuncia que amb l’omissió de la cura dels edificis es convida les màfies a delinquir, i d’aquesta manera als portals, escales o blocs se segueixen tancant els cercles perversos de la corrupció, que acaben amb escenes com la que va patir Jana Leo, que després d’haver estat violada i d’intentar persuadir el seu violador perquè marxés ell li va contestar: “No ha estat malament”, mentre feia un nus el condó.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides