Per a comprendre el Barçagate en tota la seva complexa dimensió ha d’admetre’s que des de fa més d’un any s’ha convertit en la gran arma de l’oposició a Josep Maria Bartomeu, l’àcid que ha corroït la seva gestió des del punt de vista institucional i que, al costat de la decadència del millor equip de la història, apallissat a Lisboa pel Bayern en la Champions, va propiciar el clima perfecte per a l’impuls d’una moció de censura que, finalment, va servir per a fer fora al president i a la seva junta després d’un any com el 2020, monogràfic en contra seva des de l’entorn més maligne del Barça.
En aquest front es van alinear totes les forces que fa anys que ambicionen recuperar el tron, amb Joan Laporta al capdavant, l’entorn de Puigdemont implicat, compromès i disposat a tot, al costat de les tradicionals columnes del cruyffisme i del guardiolisme social, tribuner i mediàtic, també amb Jaume Roures per a tirar un cable on fes falta i, en el seu conjunt, l’aparell del sobiranisme (ANC i Òmnium) al servei de la gran causa. Impossible escapar-se’n.
La fissura interna derivada de la demostrada poca habilitat i visió de Jaume Masferrer, l’assessor especial de Josep Maria Bartomeu, va obrir el camí. La contractació d’un monitoratge de les xarxes socials i d’un encàrrec legítim d’activació reputacional a favor del club, inclosa la imatge de la directiva, es va convertir en l’origen d’un cas del qual la caixa de ressonància i manipulació periodística ha sobrepassat aquesta setmana tots els límits, com si hagués entrat en una fase d’excés i de bogeria.
El principi. Ningú dubta que la filtració del ‘Barçagate’, o l’esclat inicial, va ser cuinat a foc lent des de l’entorn del club amb la complicitat d’algú des de dins. La notícia original, que no va ser seguida per la premsa en el seu moment, la va donar el diari ARA, donant detalls d’aquesta contractació i de l’existència de comptes ‘pro’ FC Barcelona a les xarxes promogudes des del mateix club.
L’impuls mediàtic li va donar mesos després la Cadena SER, a través de l’espai ‘Què t’hi jugues’?, dirigit per Sique Rodríguez i un col·laborador, Adrià Soldevila, presumpte investigador del cas. A partir de la seva primera explosió, l’altra gran empenta li va donar un directiu de Bartomeu, Emili Roussaud, després de fracassar el seu intent de cop d’estat intern contra el mateix president, quan ja havia estat nomenat vicepresident primer i assenyalat com el candidat continuista.
Després d’aquest vacu i potiner intent, sense èxit, el president li va advertir que tornaria a ser directiu ras, motiu pel qual llavors sí que va dimitir, juntament amb altres membres de la junta, en cap cas pel Barçagate que ja havia explotat mesos enrere.
El que sí que va fer Roussaud, per a justificar la seva sortida per la porta de darrere, va ser fer-se l’ofès, arribant a afirmar que “algú ha ficat la mà a la caixa”. Roussaud va haver de desmentir-ho abans que li caigués una querella, però el seu ressentiment extrem el va portar a presentar-se a les eleccions, perdre el control del seu propi discurs i fer trampes per a aconseguir signatures (havia comprat les d’altres candidats, segons tots els indicis) raó per la que va haver de renunciar i retirar els seus avals abans de ficar-se en un altre embolic per possible falsificació documental.
Roussaud, en aquest deliri permanent que va patir després de sortir del club, va arribar a dir que Bartomeu, en junta, havia justificat la contractació d’I3Ventures per recomanació de l’exvicepresidenta del Govern del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, una afirmació negada pels seus propis companys de junta i sense sentit, segons totes les versions contrastades de l’entorn de Bartomeu i del mateix expresident.
En el pla judicial, la instrucció del cas en els tribunals és conseqüència de la querella presentada per alguns socis de la mà del mateix advocat, Felipe Izquierdo, que va propiciar el cas Neymar assistint a Jordi Cases, i la interposada pel mateix Jaume Roures perquè un d’aquests ‘comptes’ utilitzava el seu nom i cognom. La jutgessa del cas va realitzar en el seu moment les diligències de registre a través de la Guàrdia Civil actuant com a policia judicial.
S’ha donat el cas, no obstant això, de que per sorpresa i sense cap ordre judicial, un alt càrrec dels Mossos d’Esquadra, Ferran López, va enviar unitats de la policia catalana a un nou registre, conduint a comissaria a diversos executius, com el CEO Òscar Grau i el cap dels serveis jurídics del club, Román Gómez, a l’exempleat Jaume Masferrer i al mateix expresident, Josep Maria Bartomeu, que va passar la nit el calabós abans de comparèixer l’endemà davant la jutgessa, la primera sorpresa per unes actuacions que no havia disposat. El dia triat va ser l’1 de març de 2020 a l’inici de l’última setmana de campanya, propiciant l’aixecament del secret de sumari. El seu contingut va ser repartit per totes les redaccions.convertint-se el ‘Barçagate’ en l’únic tema informatiu de la setmana clau de les eleccions per a tots els mitjans laportistes, pràcticament el 90% de la premsa.
Avui, diversos mesos després, l’alt càrrec de Mossos, Ferran López, és empleat de seguretat del FC Barcelona, mentre el cos policial confecciona, sobre la base d’aquell registre compulsiu dels Mossos, un sumari propi, un segon informe del cas que al final haurà d’afegir-se al de l’altre cos policial.
A partir de llavors s’ha posat en marxa un circuit periodístic que té com a protagonistes a tres periodistes: el referit Sique Rodríguez (Cadena SER), Adrià Soldevila (de la web Goal) i a Sergi Escudero, col·laborador d’aquest últim que serveix a l’agència EFE qualsevol filtració procedent dels Mossos. Així, l’agència EFE es fa ressò de la paternitat de la notícia i la difon urbi et orbe sense contrastar, en cap cas, les fonts de la part demandada.
Quan Ferran López va organitzar la primera ofensiva el dia 1 de març, un twitter del mateix compte oficial del cos va anunciar els registres. Una cosa bastant insòlita.
Així, mitjançant aquest mateix circuit s’ha filtrat aquesta setmana un document atribuït a Jaume Masferrer, unes notes en un paper, que ha donat peu a una interpretació rocambolesca i extralimitada. TV3 es va posar les botes la nit del dilluns amb un editorial del director de l’Onze, Xavi Valls, en el qual afirmava l’existència d’indicis més que provats i suficients -una fulla amb noms i anotacions soltes fetes a mà- per a sostenir que el doble propòsit del ‘Barçagate’ era el de liderar des de la presidència del FC Barcelona la lluita contra l’independentisme.
Va donar a entendre que els socis del Barça es sorprendrien en saber que els seus diners s’haurien destinat a una conspiració ‘unionista’ liderada per Bartomeu amb la finalitat d’acabar amb el sobiranisme.
Semblava una al·lucinació o una broma de TV3 portada a l’extrem, delirant, de connectar una desbarrada d’algú com Emili Roussaud, desacreditat per les seves pròpies mentides, traïció i trampes, sense cap credibilitat, amb una fulla de Masferrer, o atribuïda a ell, segons Mossos, amb notes desorganitzades, i un modus operandi de Bartomeu, sota la presumpta direcció intel·lectual de Soraya Sáenz de Santamaría, per a intentar desmuntar l’independentisme català.
Com si Bartomeu no hagués tingut prou de feina intentant controlar el vestuari del primer equip, regirat en contra seu per reduir la fitxa un 12% als jugadors, i a una facció de la seva junta directiva que, aliena a tot, només estava pendent de guanyar la batalla interna per la successió.
L’obsessiva fixació -ordres de la direcció- de TV3 per dedicar cada dia un atac a Bartomeu amb insults, sospites, acusacions dantesques, burla i menyspreu està arribant a un punt pròxim al qual va arribar Barça TV el 2010 quan, sent el seu director Vicenç Sanchis, personatges com Salvador Sostres tenien barra lliure per a insultar a Sandro Rosell, l’espirant a la presidència, i als socis, sense límit ni consideració ni justificació.
L’altre ‘Barçagate’, l’operació mediàtica per a construir una teoria conspirativa, criminal i acusatòria contra Bartomeu a costa d’una instrucció policial patrocinada per un empleat del Barça, ex-alt càrrec dels Mossos, comença a descontrolar-se i a incórrer en actes i actuacions periodístiques que ja estan sota l’atenta avaluació legal i qui sap si, aviat, sota actuacions judicials.
