La Fiscalia recorre al Suprem l’absolució de Tamara Carrasco

Demana set anys de presó per uns missatges que considera constitutius del delicte d'incitació als desordres públics

Tamara Carrasco

La Fiscalia ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra l’absolució de la CDR Tamara Carrasco, l’activista que, per ordre de l’Audiència Nacional, va passar prop d’un any sota arrest domiciliari acusada de terrorisme. Carrasco, però, va ser finalment jutjada per un delicte d’incitació als desordres públics, per enviar missatges via WhatsApp sobre unes mobilitzacions independentistes que estaven previstes, i tant el jutjat penal número 25 com l’Audiència provincial de Barcelona la van absoldre.

La Fiscalia, però, no està d’acord amb les sentències i ha demanat davant el Suprem que la CDR sigui condemnada a set anys de presó pel delicte pel qual va ser jutjada i que contempla l‘article 559 del Codi Penal, el qual es refereix a “la distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d’algun dels delictes d’alteració de l’ordre públic de l’article 557 bis del Codi Penal, o que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme”.

El Ministeri Fiscal, en l’escrit que ha presentat al Suprem, considera que la difusió d’aquests missatges tenia “la finalitat d’executar actes de violència sobre les persones i les coses” mitjançant “manifestacions o reunions nombroses”, i que, per tant, s’ajusta al delicte d’alteració de l’ordre públic tot i que finalment aquests desordres no es produïssin.

L’advocat de Carrasco, Benet Salellas, ha lamentat que la Fiscalia no accepti “el criteri garantista que va portar a l’absolució de la Tamara”, i ha criticat que demani “una reinterpretació molt expansiva” de l’article 559 del Codi Penal per tal de poder “castigar amb independència del que passi després i de si hi ha o no incidents provocats per aquell missatge”.

Salellas ha recordat que “encara no s’ha explicat ni acreditat d’on surt el missatge aportat per la Guàrdia Civil” a partir del qual es va acusar i jutjar Carrasco, i ha assegurat que, en qualsevol cas, “les accions de protesta que hi apareixen estarien emparades pel dret de reunió“. L’advocat també ha assenyalat que “en un context de crítica i manifestació, criminalitzar actes preparatoris com talls de carretera i ocupacions d’instal·lacions construeix un escenari de política criminal que posa en perill els drets fonamentals”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides