El 23 d’agost passat, en plenes vacances, saltava la “bomba” eclesiàstica de l’any. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, havia presentat la seva renúncia al bàcul episcopal i el Vaticà li havia acceptat. Per què havia dimitit aquest prelat, que havia adquirit molt ressò mediàtic a causa dels seus posicionaments públics a favor de la independència de Catalunya i per les seves polèmiques declaracions, profundament retrògrades, sobre el matrimoni i l’homosexualitat?
Des del primer moment, van saltar les especulacions per esbrinar els motius de la seva renúncia. Estava involucrat en algun escàndol sexual amb menors? Era gay i havia decidit “sortir de l’armari”? El Vaticà l’havia obligat a presentar la renúncia per les seves bronques amb el moviment LGTBI? Es va assegurar, des d’un mitjà com Religión Digital, que havia patit una crisi de pànic vital, com la de la gimnasta nord-americana Simone Biles en els Jocs Olímpics de Tòquio, i que per això havia plegat.
Quan va ser nomenat bisbe de Solsona, l’any 2010, es va destacar que Xavier Novell era el prelat més jove de Catalunya en assolir aquest càrrec. Ara, se’n va amb 52 anys i, pel que sembla, vol encetar una nova vida, allunyada de Solsona, de les misses i la litúrgia catòlica. I és que té una nòvia formal, amb la qual ha anat a viure, i aquesta seria la causa de la seva sobtada dimissió.
Això és el que assegura el blog d’informació Germinans Germinabit, que acostuma a tenir informació eclesial molt confidencial i que gairebé sempre l’encerta. Aquesta és la seva versió del perquè de la renúncia de Xavier Novell: “El panorama se li havia tornat fatídic, vivia moments de solitud i descoratjament, i és en aquests moments en què a molts sacerdots en situacions similars, se’ls apareix la noia o la dona miraculosa que ofereix il·lusió i esperança enmig de tant de desassossec. És un clàssic, així han caigut molts sacerdots, alguns que també apuntaven molt alt, però en situacions de feblesa, no han resistit la temptació d’una vida nova, amb aparents boniques motivacions. Almenys ha tingut la delicadesa i prudència de sortir de la seva diòcesi i instal·lar-se en una ciutat de la qual no era bisbe. Excepte un miracle, la sort està tirada, s’ha perdut una teòrica gran promesa de l’Església catalana, no va saber gestionar bé totes les qualitats que tenia ni el seu inicial èxit mediàtic i va acabar com una joguina trencada, presa fàcil per a la seva actual nòvia”.
