L’infern de la infància afganesa

Afganistan és des de fa anys un dels pitjors llocs del món per ser nen o nena. Submergit en un conflicte armat que dura dècades i que ha col·locat a la seva infància en una situació d’inseguretat permanent, s’hi suma una greu crisi alimentària provocada per les sequeres que afecten el 85% del territori i que a principis d’any ja tenien entre dues i tres milions de infants en situació de malnutrició greu i uns altres quatre milions fora del sistema educatiu.

Abans que esclatés la crisi de les últimes setmanes, Unicef ​​constatava que 550 menors havien perdut la vida els primers mesos de l’any i uns altres 1.400 havien resultat greument ferits. També que molts havien estat reclutats pels grups armats i que les víctimes infantils ja representaven la xifra més alta de morts i mutilats des que existeixen registres de l’ONU. La situació de les nenes és especialment delicada a les zones controlades pels talibans que només permeten que rebin educació religiosa i es veuen sotmeses a abusos, matrimonis forçats i a “assassinats per honor”. Els nens de les famílies més pobres pateixen també una pràctica de pederàstia anomenada Bacha bazi en què són venuts a homes rics i senyors de la guerra perquè abusin d’ells impunement.

És bo recordar que a l’Afganistan més de la meitat de la població és menor de 18 anys. Aquests nens, nenes i adolescents representen la major part del contingent de mig milió de persones que s’ha vist forçada a migrar dins de les fronteres de l’Afganistan i ara mateix necessiten de forma urgent aixopluc, aliments i accés a la sanitat perquè van fugir amb el que portaven a sobre. Sobreviuen sota lones enquitranades menjant pa i begudes energètiques que és l’únic a què tenen accés per l’augment del preu dels aliments i el col·lapse del sistema bancari. També necessiten ajuda humanitària els que estan creuant les fronteres i sobreviuen en campaments improvisats.

Quin és el futur de tots aquests nens i nenes? Les grans organitzacions que vetllen pels drets de la infància com Unicef, Acnur i Save the Children diuen que l’actual conflicte exacerbarà una situació que ja era desesperada en tots els sentits. Auguren que molts infants d’entre 10 anys i 17 anys intentaran fugir a l’Iran i treballar-hi sense documents amb els riscos que això implica. Altres intentaran arribar a Turquia o Europa i seran forçats a tornar amb el perill que en aquest procés siguin separats de les seves famílies i es converteixin en víctimes de les xarxes de tràfic de persones.

Per això les agències humanitàries insisteixen en la necessitat d’assegurar corredors humanitaris cap als països fronterers que permetin fugir a les famílies que estan en perill però també garantir que les sol·licituds d’asil siguin acceptades perquè les persones que fugen de la guerra, sobretot la infància, tenen el dret a ser acollides. És urgent també garantir que segueixi arribant l’ajuda humanitària, de la qual depenen almenys 18 milions de persones, i també condicions de vida dignes per a tots els nens i les nenes que necessiten seguretat i estabilitat. No podem crear camps on “aparcar-les” com si fossin persones supèrflues, tal com alertava Zygmunt Bauman el 2016 quan constatava el que representava crear camps de persones refugiades on se’ls tractava com a excedents humans per evitar que pertorbessin les nostres vides. Com deia aquests dies Chris Nyamandi, director de Save the Children Afganistan, ha arribat el moment d’actuar per donar als nens i les nenes afganeses el futur que es mereixen. Un futur on els seus estómacs estiguin plens, les seves ments i cossos siguin forts i, sobretot, on visquin lliures de la violència de les últimes dècades.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides