Una oportunitat

Aquesta setmana ja fa 100 dies que Pere Aragonès va assumir la presidència de la Generalitat. Després de més de tres mesos comença a ser hora que es faci balanç d’aquests dies, que els politòlegs asseguren que són els que marquen la legislatura.

Doncs després d’aquest període es fa difícil recordar que el govern de coalició d’ERC i Junts, amb el suport parlamentari de la CUP, hagi portat a terme les qüestions més urgents.

Un dia després d’asseure’s a la cadira de president, Aragonès va anar a visitar un hospital i a bombo i plateret va anunciar mesures a favor de la salut mental, un dels problemes causats per la pandèmia. Setmanes després, res de res. I així tots els anuncis. Només anuncis, però de moment res al Diari Oficial.

L’activitat legislativa rau en el Parlament, però és l’Executiu qui ha de liderar la nova legislació, presentant projectes de llei, que després del tràmit parlamentari es converteixen en llei i no és oficial fins que es publica al DOGC. L’independentisme ha fet servir la urgència quan li ha convingut, però, amb uns pressupostos aprovats gràcies a la col·laboració dels comuns, Aragonès podria haver-los modificat, tal i com se li ha demanat. Ara sembla que estaria negociant els pressupostos per l’any vinent. A veure si s’aproven abans de finals d’any, tal i com marca la llei.

Potser el problema rau en la vigilància constant entre els dos socis de govern, més centrats en unilateralitat sí o unilateralitat no. Aragonès, que a diferència del seu antecessor sí que es creu que és el president, ha de contrarestar dia sí i dia també la principal oposició, que no és altre que el seu soci de govern de Junts. El partit de Puigdemont està actuant amb ERC de la mateixa manera que aquests ho van fer, per exemple, durant els governs tripartits d’esquerres, quan la principal oposició de l’executiu era la pròpia Esquerra Republicana, una formació molt acostumada a fer de govern i d’oposició a la vegada. Només caldria recordar, també, el període en què Oriol Junqueras era el cap de l’oposició al Parlament i, a la vegada, era el principal suport parlamentari d’Artur Mas.

Ara, després d’uns dies de vacances, que sembla que tots s’han posat d’acord en fer-ne, es torna a l’activitat. Em temo que amb l’11 de Setembre aquí a tocar i la reunió entre la Generalitat i el Govern espanyol, el mes de setembre tornarà a quedar buit d’iniciatives legislatives. Confiem que aquest govern sigui més actiu que l’anterior, que passarà a la història com el menys útil de la Generalitat. Aragonès té per davant una llarga feina i els temps polítics han canviat. El bon polític és aquell que té la mirada llarga i no en les eleccions més properes. El president de la Generalitat té l’oportunitat per posar les bases de la Catalunya del futur. Se’n sortirà?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides