Els experts ens recorden que de res no servirà que tots ens vacunem als països del Nord mentre hi hagi persones sense vacunar a qualsevol indret del món. Cal que hi hagi una immunització de grup de tota la Humanitat perquè no apareguin noves variants de la Covid-19 que tirin pel terra tota la feina de vacunació feta fins ara. No tothom en sembla conscient i hi ha governants i polítics que posen sobre la taula el nivell de vacunació als seus països per utilitzar-los com argument a favor o en contra de la gestió dels governs corresponents. Hi ha experts que afirmen que abans de posar una tercera dosi de record a persones del món ric s’hauria de vacunar totes les del món que no ho és.
El contrast entre el nivell de vacunació entre països és abismal i injust. A Xile han vacunat més del 80% de la població i al continent africà només un 2% té injectada la pauta completa. L’evolució de la pandèmia dependrà de la rapidesa amb què es vacuni tothom i els càlculs que es fan indiquen que el febrer de l’any que ve només estarà immunitzat un de cada cinc africans. “La salut d’un ciutadà de Nova York depèn de que les vacunes arribin a l’Àfrica”, afirmava Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament global de ISGlobal fa uns dies.
La pandèmia ha posat en evidència la fragilitat dels sers humans i la necessitat d’avançar plegats en la lluita per vèncer-la.
Hauríem d’aplicar el mateix criteri en la promoció dels drets humans. Cal una immunització de grup pel que fa a equiparar els drets de les dones, dels col·lectius més vulnerables, dels infants, de les persones amb discapacitats, de la gent gran, dels migrants… Se suposa que un cop s’ha aconseguit un dret humà fonamental ja no hi ha marxa enrere. És una suposició que sovint es mostra errònia. A Espanya en vam tenir la mostra amb el cop d’Estat militar contra la República l’any 1936 i el retrocés en els drets que s’havien aprovat mentre va estar activa. La defensa dels drets LGTBI o la lluita contra la pena de mort s’obren pas amb molts entrebancs. Necessitem immunitat de grup perquè no hi hagi pena de mort enlloc ni agressions o sancions a les persones per la seva opció sexual.
Amb el retorn dels talibans al poder de l’Afganistan, les dones s’hauran de tornar a tancar a casa. La nostra discussió sobre el tots/totes/totis sembla una exquisidesa comparada amb un règim que nega a les dones els drets més bàsics. “Un govern dels talibans suposarà un retorn de l’Afganistan dos cents anys enrere”, ha dit un defensor dels drets humans. No és el problema de les dones afganeses. No és el problema dels afganesos. És el problema de la Humanitat. Necessitem també la immunitat de grup en aquestes qüestions. Rentar-nos les mans i mirar-nos el melic no pot estar entre el catàleg de les respostes que com a Humanitat hem de donar-hi.
