Hi ha roses sense espícules

Rosiña es deté, desorientada, davant l’entrada de l’hospital. La ràdio anuncia noves restriccions degudes a l’augment de casos de COVID-19 a la ciutat. Pontevedra bull. La seva sang, també. Han estat molts mesos, més d’un any, fent tot el que era a les seves mans per protegir-se i protegir els seus.

Tot? No pot ser que aquesta criatura sigui aquí. Ella no.

Rosiña recorda ara aquella tarda que va compartir amb la seva mare. Entre gelats, neules i carícies, la Nai Rosiña li va regalar una frase de les quals demanen marbre – “sentidiñorapaza“- i una modesta neula de paper fet de bitllets furtats als seus estalvis, cilindre que Rosiña va immortalitzar en el seu perfil d’Instagram juntament amb els de galeta. #Nai #mediterraneo #viaxe #Mallorca. Va somiar.

Avui no publica res. Banda sonora de rítmica respiració per un immaculat paisatge intubat.

La Senyora Roseta va respirar alleujada fa unes setmanes. El discret retorn del turisme a Mallorca va alleugerir lloses i va esbrossar camins. Aquella tarda, en fer caixa i baixar la persiana, va difondre en un grapat de grups de Whatsapp la foto del seu local a revessar de festa, acne i mans que demanen una altra ronda de birres. “Aquests al·lots ho umplen tot”, emoticona “cara somrient amb ulls en forma de cor”, pictograma “bitllets de dòlar”, enviar.

Avui, mentre buida de tasses la barra, la ràdio de l’office escriu en l’aire el nombre de joves positius en COVID-19 que van ingressar a Son Espases. Aquell capvespre va respirar alleujada, avui sent una cotilla que li ho impedeix.

Rosamari pausa el xarrup de cafè i pren aire. “El selectiu perd pel nou daltabaix dels valors turístics. Els valors lligats al sector turisme són els més baixos a aquesta hora” dues sentències que tronen en el butlletí radiofònic i tenyeixen el desdejuni. Els seus estalvis han minvat últimament i aquestes notícies sacsegen els seus càlculs, els bancaris i els biliars. “Mala bestiola! No va poder amb mi i ara va a poder amb el meu compte?”. Haurà de cancel·lar les seves vacances? Bufit boví a l’aroma de cafè.

Si les seves vacances en les Rías Baixas no naufraguen en números, vol veure a la seva amiga, la que viu en la capital. Són molts quilòmetres des del Sud i vol assegurar-se que ella sigui a la ciutat. Avui provarà de cridar-la més tard, Rosiña mai li va deixar una trucada sense resposta.

Rosi va escriure “Superfuerte!!”- “La cap a aquest k xapa el local x lo dl virus”- “no vindran francesos ni alemanys” – “NO puc creure ☹”- “tia?” -“tia?”- “aquestes ai???” Després de tres dies sense resposta de la seva amiga, avui ho intenta de nou: “m’has deixat n vist” -“passaalgo?” -“?????” – “mes igual. et veuré amb el meu crush” “Jorge t’encantarà, telojurico” “arribem dimarts. Besis”.

No sap si la seva amiga gallega, Rose, ha llegit els seus missatges i l’espera. Rose avui tampoc llegeixRose respira lluny del seu telèfon, res més. I ni més ni menys.

Alguns microorganismes no tenen capacitat per a distingir fronteres administratives, edats o saldos bancaris. Aquest virus, tampoc.

L’ésser humà hauria de tenir la capacitat de trobar el sa equilibri entre pulsió individual, negoci, confort i seguretat. La té.

Demostrarem que, a força d’evolució, hem desenvolupat més intel·ligència que els virus. Sens dubte.

(Visited 225 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari