Sobre el nacionalisme català

“El nacionalisme engendra les nacions, no a la inversa” (Ernest Geller).

Com ens ha afectat el nacionalisme català als xarnegos? La classe obrera que sosté Catalunya ha sigut menyspreada de forma sistemàtica. He viscut la immersió lingüística, ja que vaig néixer l’any 77 i recentment sortíem d’una dictadura.

«Asociado a la noción de ‘ethos’ y de ‘hexis’, el concepto de ‘habitus’ es introducido  por Bourdieu hacia 1968 y cobra especial importancia en 1970, con ‘La reproducción’, centrada especialmente en el análisis del papel de la escuela en la reproducción de las estructuras sociales, donde la acción pedagógica (en tanto violencia simbólica), y más precisamente el trabajo pedagógico, es concebido como trabajo de inculcación, que tiene una duración suficiente como para producir un ‘habitus’ capaz de perpetuarse y, de ese modo, reproducir las condiciones objetivas reproduciendo las relaciones de dominación-dependencia entre las clases». (Bourdieu, 2010, p.11).

He treballat en hivernacles de Catalunya i sé com funciona el proletariat català, quins fils el mouen, i com s’inculca l’odi entre treballadors, aquell famós: “Dividi et livorem superem”.

A la Catalunya que molts defensem amb passió i vehemència se sua la cansalada. Com soldadets de la dreta no fem més que obeir. Els senyorets catalans exploten a dreta i a esquerra. Aquests són els autèntics timoners del procés, l’avarícia i l’ambició, els pecats que el capitalisme alimenta sense cessar.

Es lluita per les terres, perquè del comerç marítim en depèn la nostra gent, i Barcelona és una gran ciutat. Per als empresaris catalans nosaltres no som més que números, a la categoria de zeros a l’esquerra.

Ai, Espronceda, que braus els mars d’aquest temps que ni poesia ens deixen fer!

Ai, Hernández, quina pena més trista la meva quan miro cap amunt i recordo els teus versos arraconats entre reixes, i rugint com ningú, lleó!

Ai, Lorca, què se n’haurà fet de les teves boniques llunes i les teves noies morenes al costat del rierol!

Som una esquerra reprimida pel passat, embolicada de prosperitat, i disfressada de capitalisme salvatge.

Per fi respirem, sembla que el Govern central ha aconseguit apaivagar les aigües. Veiem una mica de llum en una guerra silenciada, i en forma d’estela. Els indults que tanta discòrdia han generat posen sobre la taula els veritables bàndols d’aquesta disputa.

Els obrers entenem que empresonar algú per les seves idees polítiques és dictatorial, i encara que no estem d’acord amb la secessió d’Espanya, tampoc amb la repressió. Lliure és un país que sense por dona veu als seus ciutadans. Millorar és ampliar les mires i evolucionar cap a on ens ha portat la tragèdia dels que ens van precedir.

Sóc una escriptora amb vena de poeta, que sempre he defensat els meus drets en primera línia, treballant, i com d’una altra forma no ho puc fer, escriure m’ajuda a desfogar la impotència que es crea en l’obrer quan el sistema oprimeix, oprimeix, i no deixa d’oprimir. Hi ha una bretxa que s’obre en silenci, que apunta fort, i va en massa. El capitalisme ha creat éssers empoderats i fins i tot éssers que es creuen alguna divinitat, quina gosadia, els de sota estem suportant tot el pes. Un dia o altre cedirà.

Treballar et dóna una visió privilegiada, perquè el conjunt que et rodeja és la terra que et sosté. Arriba un moment a la vida d’un poble que ha de posicionar-se. No entenc l’extrem del nacionalisme, ni del català, ni el de cap altre poble, però entenc que ser just és voler el millor per a tots, i que l’economia ha d’afavorir la gran part. El contrari és desequilibri. Hem arribat a un punt en què dos dels nacionalismes que hi ha dintre del poble espanyol han fet eclosió. L’odi planta una empremta a la presó, una estela de fum que s’evapora amb banderes d’altres temps que es neguen a desaparèixer.

El que vivim a Catalunya és una guerra entre dues nacions. Els xarnegos només podem veure venir el temporal empunyant la tercera en discòrdia, que també es nega a desaparèixer.

Algú s’ha molestat en preguntar a la força obrera?

Les polítiques nacional-liberal-capitalistes ens han desertitzat la terra. Ens han venut.

(Visited 169 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

1 comentari a “Sobre el nacionalisme català”

Feu un comentari