A propòsit dels refugiats

A propòsit, parlant de persones refugiades a Espanya i especialment les que arriben a la somiada república catalana per alguns, el dia 20 de juny, com cada any, es commemora les persones que no tenim pàtria ni bandera; és a dir les exiliades o refugiades per expressar-me amb una paraula o qualificatiu més elegant com us agrada per aquestes Europes amb governs i autoritats de doble moral.

La setmana va transcórrer amb moltes activitats que van reivindicar com sempre el dret a l’asil i a migrar lliurement per protegir la teva vida i la dels teus, projecció de documentals, conferències de premsa, activitats diverses per mostrar les diferents cultures del món amb les persones refugiades, entrevistes, debats i mítings, van ser moltes les activitats desenvolupades al llarg de la setmana fins a concloure el dia 20 de juny, quan des del 2001 se celebra el dia mundial de les persones refugiades coincidint amb la data que es va redactar la carta del conveni de Ginebra a 1951 sobre el dret a la protecció internacional o asil.

Tot l’anterior em sembla bastant bé, el problema és com diria el meu avi “mai falta un pèl a la sopa”; és a dir, que mai falta una idiota o millor dit un ésser menyspreable que entela qualsevol reivindicació amb les seves accions racistes i xenòfobes que senzillament fan fàstic. S’estaran preguntant com sempre a què es refereix aquest boig amb el seu comentari de cabells a la sopa. Mentre abans jo m’estic rient de mi mateix pels enredats i confusos articles que escric. Val, doncs us aclareixo l’al·lusió del famós pèl a la sopa… Amb això em referia al discurs i al·lusió racista, xenòfoba i d’una idiota ignorant que la senyora Rocío Monasterio, portaveu del partit d’extrema dreta VOX, va expressar en contra d’un diputat de la formació política PODEM a l’assemblea de Madrid. Aquesta dona, que per cert no té ni el mínim de respecte per a ningú, va assenyalar d’immigrant il·legal i manter al diputat Mbaye durant la sessió d’investidura de la senyora Ayuso que també té moltes actituds racistes i xenòfobes.

Però no em vull embolicar esmentant més el nom més carronyeres com aquestes, més aviat voldria expressar la meva ràbia i gairebé amb desig de vomitar a l’escoltar gent com aquesta que afortunadament el diputat Mbaye va respondre com ho havia de fer dient-li que ell és un espanyol més i que accions racistes i xenòfobes com les d’ella no cabien ni al Congrés ni al conjunt d’Espanya. Aquestes accions menyspreables m’han fet recordar l’actitud racista d’una caixera en un supermercat de L’Hospitalet en contra d’un noi d’origen guineà. El va tractar com un delinqüent, enlloc d’un client, com efectivament ho era el xaval.

En conclusió, crec que, tot i que encara hi ha molts malalts i odiosos i ignorants racistes, sabem que al món hi ha més persones que acullen i tendeixen la mà a les persones refugiades. Com a persona refugiada que forma part dels més de 80 milions al món que no tenim pàtries ni fronteres, dic no al racisme, no al tancament de fronteres, sí al dret a migrar i ser acollits en qualsevol lloc de món per viure en pau.

No permetem que el racisme, la xenofòbia i els nacionalismes rancis continuïn avançant. El món és de totes i tots, cap ésser humà és superior a un altre i la llibertat de moviment i les migracions són un dret humà irrenunciable. Per acabar, vull agrair el treball ardu que estan fent les organitzacions dels drets humans i alguns mitjans de comunicació en nom dels drets dels migrants i les persones refugiades, combatent així qualsevol discurs o acció racista com la d’aquesta diputada ignorant de l’assemblea de Madrid.

Si el món no tingués fronteres i ens poguéssim veure i tractar com una sola raça, una sola nació i una mateixa manera de pensar i actuar sense fer mal als altres i sense crear accions perverses i egoistes que facin mal als altres, si el món fos així, ningú tindria la necessitat de migrar i totes i tots seríem feliços a la terra que ens va veure néixer. Per desgràcia això només segueix sent un somni i prou, perquè encara hi ha molts bitxos indesitjables al món que entelen l’anhel d’un món millor, però mentrestant seguim endavant, somiant i amb les esperances d’aquest món feliç on ningú hagi de migrar per salvar la vida.