Per què està tan content Josep Maria Bartomeu?

L’últim projecte de Josep Maria Bartomeu va prenent forma al llarg del temps a través de la gestió i el seguiment puntual del nou president Joan Laporta, que ahir mateix no sols va ratificar la continuïtat de Ronald Koeman en el càrrec, sinó que fins i tot va deixar entreveure que, en funció dels objectius i el resultat de les següents reunions amb l’entrenador, no es descarta que es pugui guanyar una pròrroga.

Laporta, per tant, lliga la seva estrena com a president, el del “canvi de cicle”, segons les seves mateixes paraules, a l’entrenador triat per Josep Maria Bartomeu fa un any, això després d’haver confirmat com a cap de la secretaria tècnica Ramon Planas, l’home de confiança de Bartomeu en la planificació de la temporada anterior i d’haver estat negociant i tancant els fitxatges suggerits i negociats per aquest trio -Bartomeu, Koeman, Planas-, com són els d’Éric Garcia i Emerson, que va estar cedit al Betis, i molt aviat el de l’holandès Depay.

Reforços que ja es van tantejar i van decidir fa un any i que, fins i tot, es van negociar perquè arribessin gratis en el marc d’una precarietat i austeritat econòmica prevista, temuda i d’alguna forma esperada. Si a aquest llistat se li afegeix la figura del mateix Messi, no hi ha dubte que va ser l’expresident Bartomeu qui es va oposar de manera ferma i molt enfrontada a la intenció del davanter argentí d’anar-se’n del Barça el mes d’agost passat.

De fet, el mateix Joan Laporta no va ser contundent sobre aquest tema quan Leo Messi va enviar un burofax al club fa exactament una temporada mentre un altre precandidat, Víctor Font, va demanar que deixessin marxar a Leo.

Després, va ser Joan Laporta el que va fer de la continuïtat de Messi, de la seva capacitat per a aconseguir que es quedi al Camp Nou, una de les instrumentalitzacions positives i clau de la seva campanya electoral.

Repassat el què hi havia, el què hi ha, ratificat Koeman i mantinguda l’estructura tècnica, no existeix la menor diferència del Barça actual respecte al Barça dissenyat i somiat per Josep Maria Bartomeu.

L’excepció és el Kun Agüero, una petició expressa de Messi, un capritx que ve demanant cada any des que Sandro Rosell era president i Tito Vilanova l’entrenador. Sempre se li havia negat amablement aquesta voluntat de portar al seu amic, no se li havia fet cas amb arguments sòlids, econòmics i tàctics. Si ara ha vingut és perquè, simplement, Leo Messi mana encara més que abans i que la nova directiva no és capaç de marcar una personalitat pròpia ni diferències respecte del passat.