La mala gestió i el descontrol de les ‘ambaixades’ de la Generalitat, pedra d’escàndol

El Tribunal de Comptes detecta un munt de pagaments sense justificar i no troba els documents i informes contractats

Artur Mas
Artur Mas

La fiscalització de les despeses de la Generalitat en matèria d’Exteriors entre els anys 2011 i 2017 per part del Tribunal de Comptes recopila dades no només de la conselleria d’Exteriors com a òrgan del Govern, sinó d’altres estaments de l’administració catalana com el Diplocat (tal com ja va publicar EL TRIANGLE al número 1.441), les delegacions a l’exterior, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció), l’Institut Ramon Llull (IRL), l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICEC), l’Agència Catalana de Turisme (ACT), l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Casa de la Generalitat de Perpinyà.

Les despeses més escandaloses es refereixen a les realitzades a les delegacions o ambaixades de la Generalitat, en les quals hi ha multitud d’irregularitats, des de despeses no computables fins a factures a nom dels mateixos caps de les delegacions (que ja tenien salari de director general), o encàrrecs sospitosos per a actes que no eren propis de la seva tasca, sinó de les campanyes per vendre la independència a l’estranger.

Tant és així que el Tribunal de Comptes va trobar proves que les ambaixades servien per a alguna cosa més que per ser oficines comercials: “En el cas de la Delegació a Alemanya, es va elaborar una nota amb fotografies en què es mostra com es van condicionar els espais per a la votació, i es reflecteix com es va desenvolupar la jornada. D’altra banda, en aquesta delegació s’ha localitzat el pagament de 1.693,37 euros per l’enviament urgent de totes les paperetes d’aquesta votació del Departament”, relata l’informe del Tribunal.

Entre les singularitats detectades, l’informe del Tribunal de Comptes crida l’atenció per l’ocultació d’un viatge del director general de Relacions Exteriors, que es va reunir a Nova York amb el delegat general del Quebec. Aquest viatge, realitzat el 15 de gener del 2013, no consta en cap llistat del Govern. En aquell moment, l’aleshores president, Artur Mas, tractava de guanyar aliats en el panorama internacional i estava pagant quantitats milionàries al think tank Independent Diplomat per intentar connectar i mantenir reunions al més alt nivell amb governs estrangers.

L’abril del 2015, l’aleshores president Artur Mas va viatjar a Nova York i va impartir a la Universitat de Columbia la conferència Catalunya en una cruïlla. Va mantenir reunions i va intervenir també en un esmorzar col·loqui. Pel viatge del president, la Generalitat va haver de pagar 107.891,68 euros, a més de 5.653,68 pel viatge del secretari d’Afers Exteriors i 3.038,57 pel del director general. La delegació als Estats Units va cobrir 5.949,39 euros més de despeses. Aquesta acció de propaganda va costar catalans, doncs, la barbaritat d’uns 122.000 euros. El 15 de setembre d’aquell any, el secretari d’Afers Exteriors i el del Diplocat van viatjar a Bèlgica per assistir a la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Federal de Bèlgica, on van explicar “el procés sobiranista català i les conseqüències de les eleccions del 27 de setembre”. El desplaçament va costar gairebé 11.300 euros.

Despeses exagerades

Els viatges amb despeses desorbitades a l’estranger eren moneda comuna. Un desplaçament de Puigdemont a Londres per pronunciar la conferència Traçant un camí cap a la independència catalana va costar gairebé 30.000 euros. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va fondre 32.000 euros més en un viatge a Nova York el 13 de setembre del 2016. I un altre viatge de Puigdemont amb Romeva, també a Nova York, del 26 al 31 de març del 2017, va costar gairebé 110.000 euros. Una setmana més tard, Carles Puigdemont hi va tornar per fer-se una foto amb l’expresident Jimmy Carter, cosa que va comportar una despesa afegida de gairebé 19.000 euros.

El 2016, del 13 al 16 de setembre, hi va haver un altre viatge de la cúpula d’Exteriors a Nova York, que va suposar una despesa total de més de 33.000 euros. El 31 d’agost de 2017, quan Carles Puigdemont va inaugurar l’ambaixada a Copenhaguen, el viatge va provocar un desemborsament d’uns 11.000 euros.

Les quotes d’un club privat a Londres

A Londres, part de la documentació va desaparèixer, segons va justificar l’ambaixador, perquè la va llençar per error a les escombraries el personal de la neteja. Així, van quedar sense justificar 302.793,51 euros de despeses durant l’any 2016 i fins al 31 de maig del 2017. A la Gran Bretanya, “es va esponsoritzar l’observatori català de la London School of Economics (LSE) pel concepte ‘Programa anual conferències’. No obstant això, cal assenyalar que les delegacions no poden realitzar aportacions d’esponsorització com és aquest cas, ja que ho tenen prohibit per les seves normes economicofinanceres”, afirma el Tribunal de Comptes. La iniciativa va costar 6.811,78 euros. A Londres es van pagar, el 2017, més de 10.000 euros en informes que no s’han trobat mai.

Sí que hi ha constància que aquest any es van comprar dos iPhone 7 per 1.453 euros, un teclat iPad de 186 euros i un iPod de 931 euros sense que cap d’aquests béns figuri en l’inventari de la delegació. Tampoc hi figuraven una càmera de fotos de 322 euros, un projector i accessoris per 532 euros i una pissarra flip­chart i accessoris per 353 euros. El delegat a Londres va abonar, entre el 2013 i el 2015, 3.851,70 euros per quotes de subscripció a un club privat “sense que es justifiquin els motius o la finalitat d’aquesta subscripció i la seva necessitat per al manteniment i la gestió de totes les unitats de la Delegació”.

Milers d’euros en dinars

A la Delegació del Regne Unit consten abonats dinars amb funcionaris, diputats o alts càrrecs de l’administració: el 2013, es van comptabilitzar despeses per dinars d’aquest caràcter per 1.408,51 euros; el 2014, per 1.165,09 euros; el 2015, per 3.898,96 euros; el 2016, per 4.242,34 euros; i el 2017, per 15.385 euros, “sense indicar els motius del pagament d’aquests dinars, que, a més, eren amb persones que per la seva condició haurien de disposar de les seves pròpies dietes”. L’aleshores ambaixador, Sergi Marcén, a més, es va fer pagar de fons oficials 1.203,91 euros d’un viatge per poder ser present a Barcelona durant la jornada de l’1 d’octubre del 2017, data del referèndum il·legal, cosa que per al tribunal és una despesa no justificada.

El desori de Viena i Roma

A Àustria, durant el 2016 hi ha 5.218 euros pel concepte “Viatges i hotels convidats”, sense cap més detall. Nou pagaments més per 4.480 euros són per a vols de “convidats de la delegació, sense cap més detall”. A més, el 2017 hi ha 4.551 euros en hotels i 3.704 euros en vols d’assistents a una trobada de casals catalans. El 2017, l’ambaixador Adam Casals va pagar 3.146 euros a una empresa d’enginyeria de Barcelona pel concepte de “suport organització visita de la Cambra de Comerç Regional del nord de Txèquia a les Químiques de Tarragona”. El pagament és irregular, segons el Tribunal de Comptes. I hi ha despeses per 22.724 euros sense les degudes factures justificatives durant aquest exercici.

El descontrol era tan gran que Viena va comptabilitzar 321 moviments comptables el 2017 per 7.885 euros, “en els quals apareix com a tercer el mateix delegat”. És a dir, que van ser pagats a l’ambaixador, que ja tenia salari de director general. A més, totes les despeses atribuïdes a ell van ser comptabilitzades el mateix dia: l’11 de setembre del 2017, la Diada de Catalunya. Aquesta manera d’actuar, diu el Tribunal, “és contrària a les normes de comptabilització i custòdia dels justificants, ja que diverses de les despeses no corresponen a les pròpies del fons de maniobra en la mesura en què no es justifiquen amb tiquets, sinó amb factures”.

A Itàlia, entre el 2015 i el 2017 es van pagar més de 25.000 euros a una empresa per a “activitat contínua d’actualització, preparació de documents estratègics i mapatge de stakeholder rellevants per a la Generalitat”. Entre el novembre del 2016 i el juny del 2017 es van pagar 29.000 euros més a una altra empresa per assessorament i assistència professional. Aquesta despesa era per a influir en l’administració d’aquell país, i en l’informe s’especifica que la comesa de la companyia era “portar a les institucions italianes les demandes d’autonomia del Govern català i obrir un diàleg fructífer i constant sobre l’evolució política espanyola”, cosa que, segons l’informe, desborda l’àmbit de competències de la Generalitat. Dos assentaments comptables més del 2017 per 15.225 euros van ser per “assessorament legal a la delegació del Govern de Catalunya”, tot i que no es va aportar cap contracte ni documentació sobre la feina feta.

“Convenis secrets”

El 19 de setembre del 2017, Romeva va viatjar a Roma per presentar un llibre. Va aprofitar per a donar suport al referèndum que s’havia de celebrar deu dies després. La visita va costar 2.119 euros, més 1.925 euros de despeses diverses. A Roma, el delegat a Itàlia va subscriure el 22 de maig de 2017 un conveni amb un institut i es va comprometre a aportar 8.500 euros en un conveni qualificat de “secret” per editar un llibre sobre la “realitat” de Catalunya. Segons el Tribunal, aquest conveni és il·legal, perquè el delegat no pot subscriure convenis similars. No era la primera vegada: el 23 de novembre del 2016, va signar un altre conveni amb el mateix institut d’estudis de geopolítica per editar un monogràfic sobre Catalunya a la revista d’aquesta institució, pel qual va pagar 10.262 euros, més 1.925 euros de despeses de l’acte de presentació. El març del 2017, la Generalitat va abonar a un institut d’estudis 4.069 euros per a treballs “de videodocumentació, propaganda i panificació d’un panell de discussió titulat El centralisme significa menys democràcia. Per exemple, Catalunya”. A aquests diners cal afegir-hi 1.573 euros del viatge del director general i 777 euros més de despeses diverses.

A part dels dispendis suposadament irregulars, no hi ha justificants de despeses del 2017 per 88.050 euros corresponents a les ambaixades dels Estats Units (41.871 euros), Àustria (22,724 euros), Croàcia (4.878 euros) i Polònia (18.575 euros). Si a això s’hi afegeixen els més de 302.000 euros de la documentació llençada a les escombraries pel personal de neteja a Londres, no hi ha justificació d’una despesa de 390.000 euros. Però sí que hi ha constància de milions d’euros (es calcula que podria haver-hi uns 35 milions d’euros gastats en accions vinculades al procés) que es van consumir venent la independència pel món.

*Podeu llegir el reportatge íntegre a l’edició d’aquesta setmana d’EL TRIANGLE

(Visited 911 times, 1 visits today)

avui destaquem

1 comentari a “La mala gestió i el descontrol de les ‘ambaixades’ de la Generalitat, pedra d’escàndol”

  1. Bueno lo correcto y justo, seria devolver los 35 millones de euros gastados fraudulentamente,
    Pues que se les embarguen los bienes a sus respectivos responsables.
    Que con el dinero del ciudadano,yt saben hacer TRIPIJOT y tejemanejes, los de Conveniencia i Unio
    NO COMMENT

    Respon

Feu un comentari