Una imatge i un so de l’acte de presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat han generat polèmica i crítiques, sobretot entre els independentistes del sector dur, les darreres hores.
La imatge és l’abraçada del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, al ministre i excap de files del PSC Miquel Iceta. El so correspon a la interpretació d’una versió en femení (“les segadores”), entre altres modificacions, d’Els Segadors, per part de Magalí Sare i Manel Fortià.
Aquesta versió alternativa de l’himne català ha aixecat polseguera no només entre usuaris anònims a les xarxes, sobretot entre afins de Junts. El director de Vilaweb, Vicent Partal, que ha comparat l’abraçada de Cuixart i Iceta amb rebre una punyalada al cor, ha considerat que la interpretació de Sare i Fortià era inapropiada per a l’acte, però sobretot que la polèmica retrata “una societat desarmada”. De fet, s’ha mostrat preocupat perquè “en aquest país anem com més va pitjor, cada vegada més preocupats per les aparences i no pas per la substància, cada volta amb menys referents sòlids a què agafar-nos i respectar”.
Un altre periodista independentista, l’històric de TV3 i presentador de Catalunya Ràdio Enric Calpena, ha piulat sobre els himnes que “millor corals que individuals, perquè volen representar molts i no pocs. Millor amb diversos instruments que amb un de sol, perquè es vol una imatge poderosa i no esquifida. I millor respectar el text que no canviar-lo, perquè són fruits d’un consens i no d’un rampell“.
Fins i tot una exprimera dama de Catalunya, l’esposa de l’expresident Carles Puigdemont i també periodista Marcela Topor, ha expressat en la mateixa línia el seu rebuig al fet que s’interpretés una versió lliure d’Els Segadors en aquell acte. “Molt fan dels experiments musicals, però potser hi ha ocasions on millor abstenir-se’n”, ha manifestat.
Per la seva part, l’actor i director teatral Joan Lluís Bozzo, arrenglerat amb la línia dura independentista, ha escrit a Twitter que “la finalitat d’un himne és posar la pell de gallina als assistents. No fer-los riure. D’això se’n diu un gag“.
