La presidenta del Parlament, Laura Borràs, és ara el lideratge més potent que té Junts per Catalunya (JxCat), més enllà del seu omnipresent Carles Puigdemont. O això semblava fins ara. Però dins del mateix partit comencen a aparèixer veus crítiques que qüestionen la seva capacitat per fer créixer el projecte, per cohesionar internament la formació i per escollir la gent que pot ocupar els llocs de responsabilitat institucional.
I és que, encara que no ho sembli, la seva trajectòria des que va deixar el Departament de Cultura ha estat erràtica en gairebé tots els sentits. Va ser ella qui va recomanar el nom de la defenestrada consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga per a substituir-la en el càrrec. I quan no va funcionar, va proposar també l’actual titular de la cartera, Àngels Ponsa, que tampoc ha acabat d’encaixar al departament i provoca nombroses crítiques entre els adeptes de JxCat. A més, s’ha presentat tres cops a les eleccions –dues com a cap de llista al Congrés i una com a candidata a la presidència de la Generalitat– i no només no ha guanyat cap dels comicis, sinó que ha quedat al darrere d’ERC.
L’últim episodi arriba des del Parlament. Va ser ella qui va demanar que Jaume Alonso-Cuevillas l’acompanyés a la presidència com a secretari de la Mesa, i el fiasco ha estat de proporcions bíbliques.
