L’amic Santi Vilanova acaba de sintetitzar en un llibre 40 anys de lluita ecològica per fer-nos posar les piles a tots els catalans a l’hora de saber a quin punt d’emergència el nostre país ha arribat. Si la petjada ecològica mundial (explotació que fem dels recursos naturals) ens demostra que la nostra càrrega ambiental esmerça un planeta i mig per satisfer les necessitats humanes, resulta que depredem set Catalunyes i escreix per satisfer les nostres necessitats consumistes.
El llibre L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse té més interès que mai davant de la pandèmia de la Covid- 19 perquè ja no hi ha ningú que negui l’impacte del canvi climàtic sobre la salut. Com va dir el Papa Francesc: «No podem pretendre viure sans en un planeta malalt»
El llibre s’estructura en tres parts: el primer descriu la situació de col·lapse en què ens trobem, és un bloc analític, basat en dades científiques. A Catalunya la temperatura pujarà 2ºC, amb estius tòrrids i hiverns suaus i tempestes devastadores freqüents, com han demostrat recentment els temporals Glòria i Filomena.
Els nostres mals són, seguint el seu ordre, els purins de la cabana porcina, les disminuïdes glaceres dels Pirineus i el cabal dels rius, el delta de l’Ebre, que els pantans de la conca han deixat sense sediments, la regressió de platges i herbes marines (amb el contrapès de la invasió de meduses), la contaminació de l’aire, la pèrdua de massa vegetal pels incendis, la destrucció de la biodiversitat, la irregularitat del règim de pluges…
El segon bloc presenta un escenari revulsiu d’empoderament de la societat civil per fer front a la situació, a partir de la consciència ecològica dels joves, representats pels moviments de la Greta Thunberg, exigint una transició justa, un tancament de les energies brutes o fòssils (lligades al carbó, al petroli, al gas o a l’urani), l’accés a la qualitat de l’aire i a una economia ètica.
El tercer bloc està dedicat a una nova governança de la transició energètica a nivell municipal i estatal, amb un òrgan polític transversal superior a la resta de departaments, com una vicepresidència, a més de la participació democràtica mitjançant convencions ciutadanes del clima a nivell comarcal (hi parla del nou concepte de biocomarca) i l’organització dels consumidors per reclamar una fiscalitat ecològica justa i solidària i una alimentació sana.
Per a ell el cotxe elèctric i el 5G duplicaran i triplicaran el consum energètic mundial, que no podrà ser resolt amb les renovables i caldrà allargar la vida de les nuclears o construir-ne de nova generació com proposa Bill Gates en el llibre Com evitar el desastre climàtic, que acaba de publicar Edicions 62 en la mateixa col·lecció del seu assaig.
El llibre, farcit de cites científiques, acaba cada bloc amb preguntes a científics i experts catalans, entre els quals J. E. Llebot J, Martín Vide, J. M. Gili, J. M. Mallarach, J. Ros, J. Peñuelas, que asseguren que anem molt retardats a l’hora de buscar solucions.
Com arribarem amb el 100% de renovables el 2050 si avui ja no complim els acords de París? Caldria supeditar l’economia a l’ecologia i l’autor no ho veu fàcil, com demostra l’acord del govern Sánchez de prorrogar la vida de les nuclears, cosa que contradiu la Llei de canvi climàtic catalana.
El llibre, que denuncia coratjosament els grans lobbies energètics lligats a les energies fòssils i les multinacionals d’adobs i plaguicides que enverinen el territori, ens comença advertint que ja hem estat avisats, com demostren els tres Informes sobre el canvi climàtic (2005, 2010, 2016). Tanmateix, entre línies s’adverteix que la classe política i els governs es mostren insolvents a l’hora de resoldre el problema, ja que departaments i ministeris , com regne de Taifes, no es comuniquen entre ells transversalment.
Per Santiago Vilanova, els mesos de confinament han demostrat que es pot millorar la qualitat de vida amb mesures radicals acceptades per la ciutadania.
