La Generalitat va trobar a Eslovènia l’aliat clau per assolir la independència

En canvi, les intenses gestions per aconseguir fons a la City de Londres i a Noruega no van fructificar

El president Quim Torra amb el d'Eslovènia
El president Quim Torra amb el d'Eslovènia

El Govern català va recórrer tot Europa durant anys recaptant suports per a la independència, entrevistant-se amb alts càrrecs d’administracions estrangeres i intentant tenir converses directes amb mandataris d’altres països, si bé aquest últim objectiu no és va assolir, ja que ningú va voler rebre els representants de la Generalitat. La secessió que pregonava el Govern català, en canvi, sí que va tenir cert ressò en països “joves” que havien passat per circumstàncies traumàtiques, com guerres civils.

Un informe de la Guàrdia Civil datat el 19 de juny del 2018 explica que es va trobar abundant documentació dels viatges realitzats per alts càrrecs de la Generalitat a l’estranger “amb l’objectiu de reunir-se amb personalitats polítiques de tercers països, directius d’entitats bancàries que operaven a nivell internacional, responsables de fons d’inversió especialitzats en l’adquisició de deute sobirà, així com amb les societats de qualificació del deute públic (agències de rating). Gràcies a aquesta documentació, s’ha pogut determinar que totes aquestes reunions van tenir com a objectiu tractar qüestions vinculades amb el futur finançament exterior d’una Catalunya independent”.

Un dels països que més atreia la cúpula del procés era Eslovènia, que després d’una declaració d’independència el juny del 1991 va mantenir un conflicte armat amb el Govern de Iugoslàvia que va causar un centenar de morts. A aquest país balcànic s’hi van referir en diverses ocasions els “pares del procés”, especialment l’expresident Quim Torra i l’exeurodiputat Ramon Tremosa.

La veritat és que alguns dels protagonistes de la independència d’aquest país van ser els que van acollir la idea de la secessió de Catalunya amb més entusiasme.Durant els registres a les seus de la Generalitat el dia 20 de setembre del 2017, la Guàrdia Civil va trobar abundant documentació dels viatges per tot Europa, de cap a cap: Londres, Flandes, Irlanda, Noruega, Eslovènia…

Del 20 al 22 de novembre del 2016, l’aleshores secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, va fer un viatge a Flandes, acompanyat d’Eduard Vilà, director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i de Jordi Boixareu, director del programa per a l’organització i la modernització del sistema tributari. A Brussel·les es van reunir amb alts càrrecs del Govern regional flamenc per estudiar “el desenvolupament del sistema duaner i cadastral que el Govern belga estava implementant en el seu territori per intentar replicar-lo a Catalunya”.

La visita va despertar l’interès dels investigadors policials, especialment perquè més tard, en seu judicial, el director de projectes estratègics del CTTI, Jordi Lázaro, va afirmar que l’aleshores director de Projectes d’aquesta entitat pública, Sergi Marcén, va mostrar el 2016 molt interès per les estructures d’Estat que podia tenir Flandes, “i entre aquestes va esmentar el cadastre, Hisenda, duanes/aeroports i Seguretat Social”. L’informe de la Guàrdia Civil afegeix: “Aquesta resposta resulta especialment interessant, ja que precisament en aquest informe s’han inclòs diversos documents que mostren la clara intenció dels responsables de la secretaria d’Hisenda de la Generalitat de crear un cadastre català totalment desvinculat de l’espanyol, així com una Administració Tributària Catalana pròpia i independent de l’espanyola, la qual en nombrosos documents ve identificada com una estructura d’Estat de la nova República catalana”.

El fitxatge d’Ana Stanic

Però al marge de les qüestions purament econòmiques, l’estratègia política era més important en aquells moments, ja que es tractava d’entendre com desbordar la legalitat vigent i que aquest desbordament tingués ressò internacional. Aquí és on els viatges a Eslovènia adquireixen més importància. Els dies 9 i 10 de gener del 2017, els que surten de Catalunya cap al país balcànic són Pere Aragonès, secretari d’Economia, Natàlia Guix, directora general d’Anàlisi de Vicepresidència, Adam Casals, ambaixador de la Generalitat a Àustria, i Ana Stanic, una advocada eslovena experta en dret comunitari.

Ana Stanic, amb despatx a Londres, va sortir de Barcelona cap a Venècia i consta que després va volar de Ljubljana, la capital eslovena, a la city britànica. Aquests desplaçaments van ser sufragats per la Generalitat. Aquest viatge és summament important no només per la presència de Stanic, el pare de la qual havia estat un dels primers mandataris de l’Eslovènia independent, sinó perquè es van establir alguns contactes perquè alts càrrecs d’aquell país ajudessin Catalunya, des de l’ombra, en el procés de secessió.

Un document de Vicepresidència de la Generalitat que resumeix el contingut del viatge i el que es va tractar amb cadascun dels interlocutors té dues anotacions finals de gran interès per als investigadors: “Diversos experts van mostrar la seva disponibilitat a ajudar-nos. Possibles contactes com a valuosos assessors externs serien France Arhar i Mojmir Mrak”. France Arhar va ser el primer governador del Banc Central d’Eslovènia, del 1991 al 2001, i en el moment d’aquest viatge era director de la Bank Association of Slovenia. Mojmir Mrak va ser el cap de les negociacions per a l’entrada d’aquest país a la UE.

El document revelava també que “el governador actual del Banc d’Eslovènia va mostrar la seva total disposició a donar-nos suport quan el Consell de Govern del BCE tracti el cas de Catalunya. També a ajudar-nos en la transferència de coneixement o de sistemes d’informació. Va comentar que considerava apropiat esmentar la trobada amb Catalunya en la pròxima reunió del Consell de Govern del BCE (aquest consell està format pels governadors dels bancs centrals que formen la zona euro i es reuneix cada 15 dies a Frankfurt)”. Es tractava de Bostjan Jazbec, amb qui Pere Aragonès es va entrevistar el 10 de gener a les 8.30 del matí al seu despatx oficial. Després, el dirigent català va mantenir una altra reunió amb Matjaz Noc, director del departament d’Estadística del Banc Central eslovè.

En les notes incloses en el resum del viatge, Aragonès va escriure: “Estarien absolutament disposats a oferir-nos assistència tècnica”. I recollia les recomanacions que li havia fet Jazbec: “Un futur Banc Central Català haurà de poder fer certes tasques crítiques a partir del dia 1 [d’octubre]. Serà important establir bons contactes amb el BCE i altres bancs centrals nacionals. Com ens van dir: ‘This will be key top your succes’”. Assenyalava a més que el capital per començar no tindria per què ser gaire gran, però alertava que Catalunya havia de treballar el seu sistema bancari (destacava, per exemple, que l’eslovè té 18 bancs), i explicava la recomanació de Jazbec: “La comunicació amb els vostres bancs serà crucial. Cal que us poseu en contacte amb gent d’informàtica que treballi en els sistemes de dades de la banca: recepció, producció i difusió”.

Només tres setmanes més tard, del 29 al 31 de gener del 2017, qui viatjava a Eslovènia era el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, a qui acompanyaven Xavier Martínez, responsable de Coordinació Interadministrativa en matèria fiscal de l’ATC, Ramon Roy, director de l’àrea TIC de l’ATC, i Josuè Sallent, director d’Estratègia i Innovació del CTTI.

Pere Aragonès, juntament amb Natàlia Mas, va viatjar també a Irlanda el 25 d’octubre del 2016 per entrevistar-se amb càrrecs econòmics d’aquell país i amb agències de rating. “Se’ns va informar del funcionament d’aquestes diferents entitats, de com gestionen el deute i la tresoreria irlandesos, com ho van fer i què s’ha de tenir en compte en els pitjors moments de la crisi, en els quals els mercats estan tancats, com cal aproximar-se als possibles inversors i a les agències de rating, recomanacions sobre quins pensen que són els millors bancs d’inversió amb qui col·laborar, organització de roadshows, possibilitat d’emissió de deute retail, quins projectes de desenvolupament tenen i com els porten a la pràctica…”, escrivien els tècnics de Vicepresidència després del viatge.

Buscant finançament

El 13 de desembre, mentre Aragonès i Natàlia Mas visitaven Londres juntament amb el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, per tenir trobades “amb representants de les agències de rating i fons d’inversió i amb les principals institucions financeres de la City (entre altres, Morgan Stanley, Deutsche Bank, PIMCO, Invesco i DBRS), una altra delegació visitava Noruega.

La comitiva al país nòrdic estava formada pel secretari general del Diplocat, Albert Royo; el secretari d’Exteriors, Jordi Solé; la responsable d’assumptes públics de l’ambaixada de la Generalitat a Dinamarca, Diana Coromines, i l’assessor Jaume Domènech. L’objectiu del viatge a Noruega era explicar el procés polític que vivia Catalunya i el full de ruta dels mesos posteriors, i al mateix, segons els documents del Govern, “explorar la possibilitat de buscar finançament a través de les dues estructures que es van visitar”. Aquestes dues estructures eren la Norway Export Credit Guarantee Agency i l’Export Credit Norway.

Els motius últims d’aquests viatges van quedar plasmats en un document de quatre fulls trobat al despatx de Josep Maria Jové, secretari general de Vicepresidència i Economia. Es titulava “Estructures d’Estat: Projectes adscrits a la Secretaria Econòmica”. En aquest document, relata l’informe de la Guàrdia Civil, “es descrivien una sèrie de visites realitzades durant l’any 2016 a l’estranger amb l’objectiu de presentar l’economia d’una futura Catalunya independent.

L’objectiu fonamental d’aquestes visites no era cap altre que el de mantenir diferents reunions amb autoritats públiques de tercers països i amb responsables de les entitats de qualificació del deute extern per explicar el full de ruta polític que els responsables de la Generalitat estaven seguint en aquell moment, full de ruta que recollia el camí cap a la independència de Catalunya”. Ganes, n’hi van posar.

(Visited 730 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari