Petits silencis amb importància

Una altra jornada de protestes en favor de la llibertat d’expressió i en contra de la repressió policial. Amb aquestes paraules comentava Ramon Pellicer al Telenotícies Nit del 27 de febrer els actes de kale borroka que van culminar amb l’intent de cremar viu un membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona a l’interior de la seva furgoneta. Ni una paraula per informar sobre els organitzadors de la manifestació, entre els quals la CUP, organització que ha manifestat el seu interès en gestionar la conselleria d’Interior en el proper govern de la Generalitat. Les seves joventuts, Arran, donen suport a l’atemptat a través d’un tuit sense que ningú les cridi a l’ordre.

L’escàndol pel silenci respecte la violència que assola el cor de Barcelona a la televisió pública catalana i el salvatgisme de les imatges que circulen per les xarxes socials, és prou gran com per fer-ne referència una mica més tard. Poc abans de tancar l’informatiu es diu que s’ha cremat un vehicle de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant el llançament d’objectes incendiaris “a un punt de recollida de denúncies que hi ha a la Rambla”. El brutal assalt a una comissaria de la policia municipal on ha estat a punt de morir un agent es redueix a això.

Només acabar l’informatiu arriba puntualment la missa setmanal de l’independentisme, un Preguntes Freqüents que no defrauda. “Com definiries el que ha passat avui?”, pregunta Cristina Puig a Quico Sallés. “Com una manifestació que ha acabat amb incidents contra bens, i ja està”, és la resposta, per afegir: “jo tendeixo a relativitzar molt el que és el concepte violència, perquè l’estem banalitzant bastant. Potser que ens calmem tots una mica abans de parlar de violència o de violència extrema”. Sona estrany, gairebé a insult a la intel·ligència, quan s’acaba d’atemptar contra la vida d’una persona, però en un programa que gira en la seva pràctica totalitat en torn la idea que cremar contenidors no és violent, pot ser que tingui sentit.

Així es pot despendre del debat central, en què s’acusa les forces de l’ordre públic de vulnerar el drets fonamentals amb frases com “el dret a la manifestació existeix fins que carreguen i comença la batalla campal. Quan sortim al carrer al dia següent hi ha molta ràbia contra aquesta violència policial i impunitat”. En altres paraules, la culpa que Barcelona cremi és de la policia que impedeix trencar aparadors i saquejar botigues.

No són fets puntuals. Tota la programació de la televisió pública de Catalunya dóna suport a aquesta idea. En el programa Tot es mou, Helena García Melero entrevista a la instagramer Juliana Canet, que, una mica empesa per la presentadora, explica que la violència està justificadíssima perquè el sistema els oprimeix. “Si amb violència no ens esteu escoltant, com podeu arribar a dir que podem arribar a res només parlant?”. “Els joves no tenim res a perdre”, diu per reblar el clau mentre exhibeix roba cara. La cadena intenta convertir aquest personatge en una musa referent de la joventut rebel catalana. Fins i tot concursos com Atrapa’m si pots, la fan aparèixer, preguntant als participants sobre la seva vida i miracles com si fos un personatge rellevant.

Aquests actes de violència continuada als carrers de bona part de les ciutats de Catalunya no es poden entendre sense una certa connivència amb el  poder, que l’actitud temerària i irresponsable de la televisió pública catalana sembla demostrar.

Tuitaires empedreïts com Lluís Llach, Quim Torra o Carles Puigdemont no parlen del tema. Per a ells o no ha passat o no té cap mena d’importància. També calla la Laura Borràs, tot i que té la gentilesa de repiular un tuit on Bea Talegón s’exclama pels fets. Una cosa semblant fa Jordi Turull, que es limita a redifondre una piulada condemnatòria de l’Elsa Artadi, l’única dirigent destacada de JxCat que s’hi pronuncia.

La resta de presos també es manté en silenci. Ni Oriol Junqueras, ni Josep Rull, ni Jordi Sànchez, ni Jordi Cuixart, ni Joaquim Forn, ni Carme Forcadell, ni Dolors Bassa, ni Raül Romeva troben un instant per condemnar la violència que assola un país que diuen que estimen.

Potser aquests petits silencis enmig d’una negociació per formar govern ajudin a entendre una mica millor a què juga TV3. Que hagin estat a punt de matar una persona és accessori. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ho diu ben clar en una altra cadena: el que importa és tenir contenta la CUP.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides