Els Mossos van precipitar el Barçagate per intentar influir en el resultat de les eleccions de diumenge

La premsa en general, entregada i còmplice de Joan Laporta, ha arribat a anteposar el cas a la victòria sobre el Sevilla

GRAFCAT8919. BARCELONA, 01/03/2021.- Agentes del Área Central de Delitos Económicos de los Mossos d'Esquadralas donde están realizando un registro en las oficinas del Fútbol Club Barcelona en el marco de su investigación por el caso "BarçaGate", en el que se investiga si una empresa contratada por el club azulgrana llevó a cabo una campaña de desprestigio en las redes sociales de jugadores y entidades contrarias a la directiva del expresidente Josep Maria Bartomeu. EFE/Quique Garcia

En l’operació Barçagate, impulsada premeditadament des de les forces sobiranistes que sostenen i ajuden a Joan Laporta en la seva carrera de retorn a la presidència del FC Barcelona, el suport mediàtic necessari també ha estat clau, públic, evident i significatiu de fins a quin punt determinats mitjans i la premsa en general, dominant a l’entorn del Barça, participa per acció i per omissió en aquest gran espectacle periodístic organitzat.

L’aixecament del secret de sumari i les declaracions dels investigats, però sobretot les detencions absolutament innecessàries, podrien haver-se realitzat en qualsevol moment dels últims tres mesos i fins i tot, com havia promès la jutgessa a les parts, el pròxim 11 de març per a no interferir en el procés electoral. No obstant això, en una agitada i convulsa reacció de Mossos d’Esquadra no sols es va produir casualment l’últim dilluns de la campanya, sinó que els atestats policials es van repartir per les redaccions de tota la premsa, en alguns casos per duplicat.

El testimoni d’un Mosso, que va arribar a dir-li a Bartomeu que tenia ordres de “molt amunt” per a practicar una detenció tan surrealista i instrumentalitzada és una mostra inequívoca del muntatge i de la ‘performance’, això amb independència que les proves i la investigació condueixin finalment a demostrar que hi ha hagut infraccions, irregularitats i responsabilitats que cal depurar.

Iniciat el circ, inclòs un tuit de Mossos d’Esquadra informant de les seves actuacions per a sonoritzar-les convenientment, la premsa col·laboracionista s’ha centrat de forma estructurada i obedient a administrar i prioritzar la difusió dels fets dels atestats molt per sobre, fins i tot, d’uns altres que, en cap cas, haguessin estat secundaris en circumstàncies normals.

Per posar només un exemple, la classificació del Barça per a la final de la Copa del Rei va ser considerada per RAC1 una notícia de segon ordre comparada amb una part del Barçagate, segons la qual una de les factures trossejades dels pagaments a I3Ventures hauria passat per la Fundació del Barça. Informació rellevant, certament, però per descomptat sospitosa d’haver estat promoguda a notícia d’obertura des de l’exclusiu criteri de continuar alimentant aquest incendi provocat i estratègic.

Aquesta mateixa setmana, per exemple, Joan Laporta ha estat portada a EL TRIANGLE per un informe sobre l’estat de les seves societats, quinze en total en les quals figura com a administrador, apoderat o soci. D’aquestes, fins a nou han estat cancel·lades pel Registre Mercantil per no haver presentat els comptes, inclòs el mateix despatx d’advocat al qual teòricament dedica la seva ocupació professional.

La mateixa premsa lliurada a la causa laportista en major o menor mesura, però que sobretot tem les conseqüències de la tirania de Laporta si aconsegueix de nou la presidència del FC Barcelona, no s’ha ocupat, ni una línia, a fer-se eco d’una informació que tant té a veure amb l’actualitat electoral.

Tenir constància que un futur president del FC Barcelona no és capaç de mantenir les seves pròpies societats per deixadesa, negligència i especialment per la seva escassa credibilitat i solvència com a advocat i empresari no deixa de ser un aspecte destacat i molt a tenir en compte pels socis. Ni una paraula.

El mateix va passar en el seu moment amb la publicació de l’enorme dossier dels espionatges encarregats pel FC Barcelona a Método 3 i trobats en el registre d’aquesta agència de detectius. Fins a tres milions d’euros del club van ser destinats a espiar a socis, entre ells Sandro Rosell, jugadors, amants de directius, els mateixos directius, jutges, polítics i males companyies, periodistes i empresaris amb l’única fi, majoritàriament, dels mateixos interessos financers i polítics de Joan Laporta. Un cas amb un final tan destacat com que dos dels investigats, Joan Oliver i Xavier Martorell, director general del FC Barcelona i cap de Seguretat del club quan es van ordenar els espionatges, van proposar tancar-lo amb la devolució d’una important quantitat de diners, conscients que el procés judicial acabaria en escàndol.

Tampoc la premsa va recollir o va voler aprofundir en la informació oferta només per un mitjà de l’àmbit barcelonista. Comparat amb el Barçagate, la dimensió econòmica va ser fins i tot major tenint en compte que en la refacturació interna dels treballs de Mètode 3 es distreia la meitat segons un informe de la UDEF.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides