Víctor Font acaba de rebre una bufetada, aquest cop per boca de Jordi Cruyff, una altra de les seves promeses electorals, que s’ha desmarcat d’aquest horitzó en el qual també continua orbitant Xavi Hernández, sense que se sàpiga exactament on està i si es compta amb ell a curt termini.
En qualsevol cas, Jordi ha manifestat la certesa que el seu pare, Johan Cruyff, hagués votat a Joan Laporta d’haver-se trobat en aquest escenari electoral en vida. Jordi ho ha argumentat sobre la base de la convivència, amistat i col·laboracionisme mantinguda entre Johan i Laporta, que va ser coneguda i exhibida, inclosa la controvèrsia d’haver-lo nomenat soci d’honor del club amb rang de president d’honor.
Com que això va ser una ocurrència de Laporta, ja que aquesta figura, la de president d’honor, no es contempla en els estatuts del club, de la mateixa manera que sí que està reconegut en canvi la de soci d’honor, Johan va retornar el pin que li va imposar Laporta quan Sandro Rosell el va substituir en la presidència.
Una dolenta, perversa i voluntària interpretació del seu entorn va provocar que s’obrís una polèmica que, finalment, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu, es va rebaixar per part del club, però no de l’altre costat, perquè tot aquest lobby cruyffista va ser el primer i més agressiu a plantejar, secundar i fomentar el vot de censura contra l’últim president.
Jordi Cruyff ha relativitzat aquestes històries d’enfrontament amb un exquisit tacte i administració de les seves intervencions. Fins i tot ara, encara que s’hagi referit a la memòria del seu pare i a la seva amistat amb Laporta, va aclarir que es mantenia, com havia dit anteriorment, completament al marge de la campanya i que ni molt menys volia associar el seu nom a cap candidat. Però haurà de repetir-ho alt i clar moltes vegades, abans que Font es doni per al·ludit.
