La campanya entra en una nova dimensió després que Toni Freixa arremetés fortament contra Joan Laporta en rèplica a la seva amenaçadora carta dirigida al president de la Comissió Gestora, Carles Tusquets. Va ser un atac mesurat, de to elevat i amb l’objectiu de començar a desgastar l’avantatge adquirit per Laporta amb una estratègia de focs d’artifici, llums i cops d’efecte que probablement l’haguessin proclamat president diumenge passat, en el cas d’haver-se celebrat les eleccions.
Ara, el panorama comença a canviar. Laporta, segons els seus propis sondejos i sensacions, s’ha estancat i comença a baixar respecte a les grans expectatives de fa a penes dues setmanes. El temps destapa que darrere de la marca Laporta no hi ha més que una campanya artificial per a tapar sobretot el costat més fosc de l’expresident, aquest que no hi ha lona que pugui tapar. Tal com es van produir els esdeveniments va donar la sensació que Toni Freixa ha trobat el punt més vulnerable de Laporta, que no és un altre que la seva pròpia ineptitud per a la gestió.
En aquest conflicte entre Tusquets i Laporta la carta primera de l’expresident va ser interpretada pel candidat Freixa com un clar indici de nerviosisme i, com va denunciar, d’una actitud inapropiada des del punt de vista del comportament d’un candidat a la presidència del FC Barcelona que és cridat per la Gestora a trobar, donada l’especial situació, un cert consens i alineament en qüestions d’interès general.
Clarament, la intenció de Tusquets va ser la d’aprofitar que els tres candidats representen sens dubte la voluntat dels socis, perquè ho són gràcies a un procés de signatures que legitimen la seva condició, per a compartir amb ells la situació real del club i, abans de finalitzar el tancament del mercat d’hivern, traslladar la petició del quadre tècnic del fitxatge d’Eric García.
Freixa va proposar aixecar acta d’aquestes reunions per a evitar malentesos i realitzar un inusual exercici de transparència, suggeriment al qual Joan Laporta es va negar en rodó, argumentant que ell només era allí per escoltar i que, literalment, no volia saber res de les decisions ni dels problemes del club, fossin els que fossin. Ni li preocupen ni va manifestar el menor interès a donar la seva opinió més enllà d’insistir en que les eleccions ja s’havien d’haver celebrat i que Tusquets és un ‘okupa’ al capdavant del club, al qual és possible amenaçar i acoquinar mitjançant una carta amb to de burofax i prèvia a la querella.
Tusquets li va respondre qualificant d’‘amenaces’ el contingut de la carta i el va titllar d’ignorant sobre els estatuts del club i el paper de la Gestora i de la Junta Electoral.
Davant aquesta situació, Toni Freixa va exigir respecte pels òrgans del club i lleialtat institucional per part no sols dels candidats, també de l’entorn i de la premsa. La legitimitat de la Comissió Gestora, va afirmar, està fora de tot dubte, així com les seves funcions i atribucions, que són clares i suficients per fer efectiu el fitxatge d’Eric Garcia, que pot venir gratis a partir del dia 1 de juliol. Freixa va demanar a Tusquets que fos valent i deixés lligat el seu fitxatge amb impacte zero en el balanç del club.
La reacció de Joan Laporta, imposada pel seu equip de campanya que vol evitar costi el que costi que el ‘monstre’ surti de la seva gàbia, va ser la d’enviar una carta en la qual rebaixava el to cap al president de la Gestora. La guerra institucional no li convé perquè deixa veure el veritable Laporta, l’agitador ingovernable, però també incapaç d’anteposar els seus interessos als del FC Barcelona. Quelcom ha canviat en el panorama electoral.
