No és el primer cop que passa ni és el primer Govern que ho fa. De fet, és tan habitual que és estrany que qualsevol executiu no passi una temporada així. Però ara és justament el Govern de la Generalitat qui ha passat una època d’autèntic terror a les preguntes de la premsa. La setmana passada, de fet, hi va haver tres moments delicats, controvertits, polèmics i mediàticament amb molt de ressò. Però el Govern va decidir amagar-se i ni tan sols acceptar preguntes de la premsa davant la situació.
Primer, la taula de partits va decidir, a instàncies del Govern i amb retrets d’algunes formacions, suspendre les eleccions convocades per al 14 de febrer i agafar el compromís de convocar-les el 30 de maig. Aquell dia, el vicepresident, Pere Aragonès, i la portaveu, Meritxell Budó, van fer una declaració institucional sense admetre les preguntes de la premsa. Poc després, el TSJC confirmava les mesures cautelars que havia pres –malgrat les al·legacions de la Generalitat– i reactivava les eleccions per al 14-F.
En paral·lel, els jutjats també condemnaven i inhabilitaven –tot i que no en ferm, encara– precisament el conseller responsable d’organitzar les eleccions, Bernat Solé, per haver participat com a alcalde d’Agramunt en l’1-O. De nou, tot i el tsunami, el Govern va comparèixer sense preguntes ni periodistes.
