Ens la juguem

Fa uns dies, la prestigiosa revista científica Nature va publicar un estudi de l’Institut Weizmann de Ciències, d’Israel, sobre l’impacte a la Terra de la massa antropogènica (és a dir, la creada per l’home). El resultat és esborronador. Ni més ni menys que la massa de tot el que és artificial és ja més gran que la suma de tots els éssers vius, vegetals i animals. És a dir edificis, polígons industrials, centrals elèctriques, aeroports, carreteres, ports, centres d’oci, però també envasos, plàstics, etc., tenen avui ja un pes superior al de la totalitat de la biomassa del món i les plantes, els peixos i els animals terrestres.

Els gairebé 8.000 milions d’humans, que equivalen a un ínfim 0,01% de la biomassa del planeta, han generat una allau de formigó, de totxo, d’aglomerat, de metalls i de plàstics tan gegantina que arriba a la descomunal xifra d’1,1 bilions de tones, i ja ultrapassa el  bilió de tones de tots els éssers vius animals i vegetals que poblen la Terra.

Però si ens espanta aquesta fotografia de la situació actual, encara molt més ho fa la constatació de les tendències. L’Institut Weizmann recull mesuraments des de l’any 1900 que assenyalen com minva de forma preocupant la massa dels éssers vius i, per contra, com creix acceleradament l’acumulació del que és artificial. Si el que és artificial es doblava cada 20 anys, en les dues dècades vinents es triplicarà.

No és ni tan sols una equació de suma zero: creix molt més de pressa el formigó de com decreixen les plantes i els animals. L’esmentat estudi presenta dos exemples alliçonadors: només la massa dels edificis, els carrers i els ponts de la ciutat de Nova York ja és més gran que la suma dels peixos de tots els oceans; i el pes de la immensa muntanya de plàstics que ens ofega dobla el de tots els animals terrestres i marins. Com més plàstic, menys animals. Com més formigó, menys arbres. L’evolució és tan aparatosa que no fa gaire, a principis del segle XX, la massa antropogènica (l’artificial) no anava més enllà del 3% de la biomassa.

S’afirma també a l’estudi que les quatre cinquenes parts dels productes i objectes en ús actualment tenen menys de 30 anys i, atenció!, que en els càlculs no s’hi compten les muntanyes de deixalles dels abocadors. Cal que ens preguntem com afecta aquesta preocupant deriva a casa nostra.

El fenomen de la urbanització desbocada no ens és aliè. Evidentment, les àrees metropolitanes són exemples arquetípics d’artificialització irreversible amb efectes de contaminació de l’aire, dels cursos fluvials, de les aigües  marines i, és clar, d’aguda pèrdua de la biodiversitat. Es tracta d’un fenomen que ha convertit la línia de la costa mediterrània en un contínuum edificat.

Sense anar més lluny, també el Pirineu ha conegut en molts indrets una acusada artificialització, bàsicament a les valls principals de les àrees més turístiques i a les zones esquiables. Només cal comparar les fotografies de començaments del segle XX del fons de les valls dels Valires i, en menor mesura, de la Garona, per adonar-nos de la magnitud dels canvis experimentats.

Deia el poeta romàntic alemany Holderlin: “Allà on creix l’amenaça i el perill, també hi creix el que ens salva”. Així, d’on hauria de venir la salvació? Probablement, de la intensificació de la consciència mediambiental del conjunt de la societat; de la necessitat de posar límits al creixement (David Pilling, autor del llibre El deliri del creixement, ens ho adverteix: “Només l’economia considera una virtut l’expansió sense límit. En biologia se’n diu càncer”); de la consideració dels prats, dels boscos, dels rius, dels mars i de la biodiversitat en general com un valor essencial.

Tot això porta a una senzilla consideració, però difícil d’aplicar: cal ajustar tot el que es fabrica artificialment a l’estricta necessitat de preservar els equilibris mediambientals fonamentals per assegurar la qualitat de la vida futura.

Com deia Saint-Exupery: “No heretem la terra dels nostres avantpassats. La lleguem als nostres fills”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides