Patacada humiliant d’Emili Rousaud en les eleccions del Barça, en les quals finalment no serà candidat: directiu amb Josep Maria Bartomeu i auto postulat com a precandidat ‘triomfant’, Rousaud ha caigut de la carrera per la presidència del FC Barcelona al no superar el procés de validació de les signatures recollides per irregularitats en les paperetes: de les 2.501 lliurades dilluns passat, ja sota greus sospites referent a la seva procedència, 50 han estat declarades nul·les i 500, dubtoses, prèvies a la desqualificació.
L’ombra de possibles manipulacions portava dies projectada sobre Rousaud, esquitxat en 2020 per el ‘cas Barça-Gate’ i en la candidatura del qual ‘Els Millors, al Barça!’ Josep Maria Minguella exercia, de cara al públic i als mitjans de comunicació, d’autèntic líder: des del seu entorn s’havia filtrat que segurament ni s’aconseguiria aquest llistó de 2.257, al que hi ha afegir que, ja a l’hora de la validació de les signatures lliurades per part de la Junta Electoral, aquest dimecres va aparèixer una papereta oficial d’Agustí Benedito, sense DNI.
Dels dubtes es va passar, doncs, a l’escàndol en tota regla, avivat el mateix dilluns pel fet que el mateix Benedito, així com Jordi Farré i Lluís Fernández Alà havien destruït les seves signatures, contravenint les normes bàsiques de ‘joc net’ i tacant les eleccions d’una institució centenària com l’FC Barcelona.
El mateix ex vicepresident institucional del club, del qual va sortir quan es va destapar la presumpta trama de manipulació de xarxes socials batejada com ‘Barça-Gate’ en una maniobra qualificable de suspicaç, va empitjorar la coses per partida doble: acorralat per la troballa d’aquesta papereta de Benedito entre les seves, va emetre una nota de premsa inacceptable quant a argumentació i amb la qual, d’alguna manera, ja signava la seva sentència de mort en aquestes eleccions.
El fundador i conseller delegat de Factor Energia es preguntava com podia haver acabat aquesta papereta en una de les carpetes lliurades per la seva candidatura en la OAB i, en un gir que per a molts resulta lamentable, va parlar de “guerra bruta” i de “pràctica malintencionada de tercers”.
Emili Rousaud venia a dir, doncs, que algú havia posat la papereta de la candidatura d’Agustí Benedito entre les seves per a perjudicar-lo i fer-li caure, una acusació molt greu del mateix Rousaud que en el seu moment va atacar a la directiva encapçalada per Bartomeu, denunciant que hi havia qui havia ficat mà en la caixa, en un discurs i en to pel més tard es va disculpar.
Cal recordar que a part l’empresari va exposar en entrevista amb Sport que durant la precampanya li havien ofert paquets de signatures a canvi de diners, posant l’accent que ‘Els Millors, al Barça!’ les havia rebutjat encara que sense dissipar els dubtes provocats amb la seva explicació, gravada en vídeo.
Les suspicàcies han acompanyat a Emili Rousaud pràcticament des de l’anunci de la seva participació en una carrera electoral a la qual s’ha vist obligat a dir adéu oferint una imatge per a molts deplorable. Comença el ‘Rousaud-Gate’.
