Tal és la febre per una firma de suport als candidats a la presidència del FC Barcelona que es produeixen situacions mediàtiques i logístiques no només confuses sinó d’absolut desprestigi. Per exemple, un mitjà digital, Culemania, recull un comunicat de la candidatura de Toni Freixa en el qual explica el següent: “Fidels al Barça, la precandidatura encapçalada per Toni Freixa, lliurarà un quilo d’arròs per cada firma que doni suport al seu projecte. La recaptació total es distribuirà entre Creu Roja, Banc dels Aliments i Càritas. La fi d’aquesta proposta, segons explica el comunicat, no és altre que “afavorir, estimular i agrair la recollida de signatures”. Per tant, en cas que l’advocat català superi el tall, es donarien com a mínim 2.257 quilos d’arròs a les persones més necessitades. El precandidat va assenyalar que “som plenament conscients de la realitat que viu el país i el nostre club. El Barça pot donar exemple i col·laborar amb les famílies que ho estan passant malament a través d’un gest tan senzill com donar-nos la seva signatura. La nostra candidatura inclou al seu programa la redirecció d’algunes col·laboracions internacionals de la Fundació a favor d’ajudes directes a Catalunya per combatre l’escassetat d’aliments”.
Fins aquí la notícia. El problema va ser el titular de la informació que deia així: “Freixa i Rousaud també donaran obsequis a canvi de signatures”, afegint que Emili Rousaud ha decidit recompensar cada firma amb una pilota del Barça i un llibre de Minguella sobre la història de la rebotiga de club. Però, és clar, no és el mateix que Toni Freixa agraeixi socialment cada firma amb una donació d’un quilo d’arròs solidari a una organització assistencial que, com Rousaud, regali directament al signant un objecte material. Es podria afirmar fins i tot que són plantejaments antagònics, un ressalta els valors de club i un altre és purament mercantilista.
Rousaud s’uneix així a Laporta (alcohol), Farré, (pizza i tattoos) i Vilajoana (diversos) en el repartiment de ‘regals’ a canvi de signatures, una pràctica expressament prohibida per la reglamentació electoral. I finalment, Laporta converteix en punt de recollida la discoteca Luz de Gas, on havia passat els millors anys de la seva vida segons resen les cròniques i els documents gràfics. S’imaginen quin tipus de regals es donaran allà a canvi d’una signatura? Per descomptat no tindrà caràcter solidari.
