El polític més nefast de Catalunya

Ho ha aconseguit. La inestabilitat provocada pel procés independentista i el referèndum de l’1-O del 2017, impulsat per l’expresident Carles Puigdemont, ens ha passat una caríssima factura econòmica. Segons l’estudi de les dades regionalitzades de l’INE, el PIB per càpita de Catalunya l’any 2019  -31.119 euros- és inferior al de la mitjana de la Unió Europea (UE): 31.160 euros. Aquesta dada, negativa, trenca una sèrie històrica en la qual Catalunya sempre acostumava a estar per sobre de la mitjana comunitària i és un nítid reflex del desastre sense pal·liatius -econòmic, però també polític i social- provocat per la folla aventura secessionista liderada pel resident a Waterloo.  

 

I no només això. La tradicional empenta empresarial de Catalunya, en relació amb Espanya, ha quedat esmorteïda. Segons aquest estudi de l’INE, la Comunitat de Madrid (35.913 euros), el País Basc (34.192 euros) i Navarra (32.141) superen el nostre PIB per càpita. Hi va haver una època que Jordi Pujol va proclamar Catalunya com un dels “quatre grans motors d’Europa” (4ME), juntament amb les regions de Baden-Wüttemberg, Llombardia i Rhône-Alps. Aquestes ínfules han acabat en fum i amb una realitat econòmica molt tocada que la pandèmia ha empitjorat encara més. 

 

Si tenim en compte l’excel·lent posició geoestratègica que ocupa el territori català i les grans infraestructures de comunicació que tenim, aquest fracàs és encara més patètic. Gràcies al “criminal” Estat espanyol “colonitzador”, totes les capitals catalanes estan interconnectades per AVE i amb sortida directa a França i al cor de la Unió Europea; disposem d’un magnífic aeroport de primera i un port amb les instal·lacions més modernes i potents de la Mediterrània. A més, gràcies al ministre valencià José Luis Ábalos, que no ha donat el seu braç a tòrcer, les principals autopistes de peatge del país passaran a ser de titularitat pública aquest 2021.

 

D’ençà de l’1-O i la fugida massiva de la seu social de grans empreses -començant pel nostre principal grup financer, “la Caixa”-, Catalunya camina com els crancs. I el més increïble és que Carles Puigdemont i el seu partit, Junts x Catalunya, perseveren i volen perseverar per la via de la confrontació i l’unilateralisme. Aquesta és la seva oferta electoral pel 14-F i aquest és el sentit de la creació de la fantasmagòrica Assemblea de Representants del Consell per la República, que ell presideix i que pretén erigir-se en l’“Autoritat Nacional Catalana”. 

 

Les estadístiques no enganyen, però Carles Puigdemont, àvid de sang, encara vol més desolació i ruïna per a tots els ciutadans de Catalunya. Això sí, el seu “modus vivendi” i el de la seva família són sagrats i intocables: un xalet de nou-ric al costat del golf de Waterloo, l’esplèndid sou d’eurodiputat, un altre xalet de nou-ric al costat del golf de Sant Julià de Ramis i un salari de 6.000 euros mensuals per a la seva senyora, Marcela Topor, a compte de la Diputació de Barcelona, per fer una tertúlia setmanal en anglès. 

 

És difícil trobar en la història de Catalunya un polític tan cínic, insolent, covard, egòlatra, hipòcrita, tòxic, inútil i nefast com Carles Puigdemont. Les urnes del 14-F seran la seva condemna inapel·lable. Això és al que ha de tenir pànic de debò, més que no al Tribunal Suprem, a la Fiscalia, al CNI, a la Guàrdia Civil, a la UDEF i a totes les forces malignes del “deep state” espanyol… i de la Via Làctia! 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

16 comentaris a “El polític més nefast de Catalunya”

  1. Si vols ensurrar al adversari no es necessari insultar. Els “beneficis” q relates del estat espanyol ens els han promès moltes vegades i finalment algunes s’han complert. L’aeroport del Prat es de tot l’estat el q mes beneficis aporta a AENA i es en el q menys inverteix. (Evidentment aixo era abans de la pandemia, ja q ara tot ha canviat). La Sra. Saez d Sta Maria va dir en public q havien aconseguit acabar amb la sanitat catalana i ara ha quedat demostrat, tot i q els sanitaris catalans han estat i estant al peu del canó, encara q en un inici s’haguessin de protegir amb bosses de brossa…
    Si tant malament ho fem ens doneu la independència i d’aqui un temps en parlem
    No et sembla?

    Respon
    • Fent pol´lítica sou tan rucs que enlloc d’anar a cercar aigüa a mar per la platja, aneu a les costes de Garraf i us llenceu des d’ un penya-segat. El camí per assolir l’independència no ha estat mai aquest, tampoc per anar a mar, ni avans ni ara. Per a vosaltres de res serveixen les experiencies passades. Per aconseguir un 70/75% de recolçament en el camí cap a la independència cal começár per augmentar la despesa social un 50% i en segons quines àreas un 200/300 %. Però per a vosaltres fer pol·lítiques socials es com si us fessin beure un got d’aigüa de carabanya en dejú. Els corruptes de CDC i UD, i els seus deixebles (hereus) son alguna cosa més del que diu el Reixach. Es queda molt curt.
      Joan Casas i Nadal

      Respon
  2. Puigdemont no ha dubtat en dividir Catalunya en dues meitats irreconciliables. El seu programa és exclusivament obtenir la independència. Paradoxalment, no té interès per la vida quotidiana dels catalans. Al Parlament Europeu, saluda amb fervor a Nigel Farage (arquitecte del Brexit) i no el volen a cap grup parlamentari. Ben relacionat amb l’ultradreta flamenca. És un líder amb minvants i acrítics seguidors.

    Respon
    • De vivales res, en tot cas això ho diuen els que el volen engarjolar. Va renunciar al sou de la Generalitat i el sou que cobra a Europa és el mateix que el cobren els del PPSOE Ciutafatxes, etc..

      Respon
  3. L’estat espanyol. no es només un expoliador de Catalunya, ho es de tot el q no sigui Madrid. Perquè???? Doncs pq en el moment q deixi de ser així… Totes i dic “totes” Les empreses amb seu a Madrid, marcaran cap a Catalunya, Valencia, País Basc, etc però majoritàriament vindrien a Catalunya per estratègia comunicacions per terra mar i aire (la falta d’inversió premeditada) i sobre tot pel caràcter emprenedor del q Madrid no té!!!!

    Respon
  4. Em sembla molt trist i lamentable el teu posicionament. Culpabilitzant a la víctima dels abusos que patim per voler canviar i millorar la nostra situació.
    Pensi q aquests sous tan elevats a vostè ja l’interessen, mestre, ja q fan pujar la PIB per càpita, com el seu sou. A l’article-spot només li falta indicar s peu de pàgina, quin partit polític l’ha pagat. Bella ciao

    Respon
  5. L’article “El polític més nefast de Catalunya” mostra sense vergonya la mentalitat de l’esclau content de ser-ho, que veu l’amo com un pare protector, i que no comprèn l’esclau que veu l’amo com un explotador sense escrúpols, que lluita per deixar de ser-ho, i que està disposat a afrontar les conseqüències del seu atreviment. Més encara, sotjarà el company de garjola si li demana l’amo i, si convé, deixuplinarà al company rebel.
    Emmirallat en els sipais hindús, o en els kapos dels camps de concentració alemanys.

    Respon

Deixa un comentari

Notícies més llegides