Vox no ha tingut mai una gran implantació a Catalunya. Fins ara ha begut del hooliganisme més residual i, especialment, de decebuts del PP i Cs. Darrerament, però, la seva manera de fer a Catalunya ha estat copiar el que fa la cúpula espanyola o el que veuen que fan als territoris on Vox ha tingut una bona acceptació. És per això que, últimament, la formació i el seu candidat a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, han adoptat actituds que no tenien fins ara.
És el cas del tracte desigual als mitjans. En altres punts de l’Estat, Vox veta la presència d’alguns periodistes o de determinats mitjans com a mesura –de dubtosa qualitat democràtica– de revenja per alguna informació que han considerat massa crítica o que els perjudica.
A Catalunya, però, el tracte general a Vox ha estat bastant unànime i pràcticament cap mitjà li ha fet la rosca ni ha justificat els seus missatges d’ultradreta, cosa que ha provocat que cap els sembli més crític que altres per comparació. Però la mimetització de les actituds de Vox a l’Estat ha fet que vetessin l’entrada a un acte seu a alguns mitjans la setmana passada. Amb quin criteri? Cap. Hi van entrar periodistes de mitjans tan allunyats de Vox com TV3 i en van quedar fora corresponsals de ràdios estatals o diaris de Madrid. Un desori que deixa clar quin tipus de partit és.
