«Espanya serà la tomba del transgenerisme»

Entrevista a Carme Freixa

Psicòloga i periodista. Feminista, ciberactivista, membre de diferents organitzacions que lluiten pels drets de les dones, de la Xarxa Estatal contra el Lloguer de Ventres (RECAV), de plataformes abolicionistes i de l’aliança contra l’esborrat de les dones. El seu últim llibre, en col·laboració, és La memòria de les netes. Federalista.

 

On és el feminisme, tal com històricament l’hem entès?

El moviment feminista té 300 anys d’història i sempre ha estat lluitant pels drets de les dones, dels quals s’ha beneficiat tothom, perquè es tracta de drets democràtics. El dret al vot universal el van reivindicar les dones quan van dir “som el 50% de la humanitat”. Perquè les dones no som un col·lectiu. A l’hora de retallar drets, som les primeres a pagar-ho, per la senzilla raó que seguim vivint en un sistema patriarcal. Si no fos així, a ningú se li acudiria pensar que les dones poden ser llogades per a diferents coses: mercadejar per tenir fills al teu gust, tenir relacions sexuals amb les excuses més peregrines…

Per què s’associa el feminisme a una cosa tan críptica com és el moviment LTGBIQ?

Això no és feminisme. El patriarcat ha utilitzat diferents armes per mantenir els seus privilegis. La més normal, les religions, que han sotmès les dones a lleis que justifiquen de forma divina la preponderància dels homes. En la ciència també ha trobat aliats, com per exemple Freud, que tenia una visió masculinitzada de la sexualitat femenina. Van haver de venir Masters i Johnson a desmentir-lo.

Què predica el moviment queer?

Ara, des de fa uns anys, en què es va pensar que el patriarcat s’estava començant a arraconar, que les dones ho havien aconseguit gairebé tot, el patriarcat s’ha inventat una religió que és la Q-religió. La seva sacerdotessa és la senyora Judith Butler, que el que fa es posa de moda. Disfressades de modernitat, escampa les idees més ràncies dels estereotips sexuals. Les anglosaxones porten deu anys denunciant tot el que ha passat amb els postmos i els neoliberals. Judith Butler està afavorint l’economia neoliberal, perquè gràcies a ella estan sorgint com bolets clíniques d’hormonació, etc.

En què es concreten els preceptes queer?

Ningú explica que bloquejar les hormones suposa quedar-se amb un aspecte infantilitzat; que et creixerà la barba, sense reversibilitat, que s’han de seguir consumint medicaments durant tota la vida… S’argüeix que per a tot això cal tenir un consentiment informat. Però com es pot parlar de coneixement informat als 11 o als 14 anys? Aquí entrem en la qüestió dels estereotips, que és una cosa terrible. Si ets una nena que resulta que t’agrada jugar a futbol i no t’agraden les faldilles, doncs resulta que ets un nen. Aquí és on apareix el que és risible d’aquesta religió.

Per què s’interpreta que aquestes creences, i les seves conseqüències pràctiques, estan contribuint a “l’esborrat de les dones”?

A la societat liberal li va de conya tot això, perquè se li obren fonts de negoci envejables. Més greus fins i tot són les repercussions socials, jurídiques… Està penetrant a les nostres escoles, igual com ho ha fet en el món anglosaxó, per dir que s’oblidin de tant com s’ha lluitat per la igualtat, perquè el que val són els estereotips rancis. Aquí hi ha un gran perill, que apareix en aquesta idea religiosa que has nascut en el cos equivocat. Puntada de peu a la biologia, a l’anatomia, a la fisiologia, als descobriments científics… A partir d’aquí, justifiquem el maltractament infantil que suposa dir-li a una nena de 6 anys que és una persona que ha nascut en el cos equivocat, perquè no respon als estereotips sexistes clàssics. En conseqüència, ha d’operar-se, medicar-se i convertir-se en una altra cosa. Si ets home, simplement, amb sentir-te dona ja n’hi ha prou. No cal que et mutilis, que et sotmetis a cirurgia.

De fet, el moviment queer no parla només d’una visió, diguem-ne, de les coses, sinó que malda per intervenir en qüestions pràctiques…

Si la pràctica religiosa es limita a unes creences i a resar, no es perjudica a ningú. Però si s’estableix que hi ha persones que neixen en el cos equivocat i em dedico a fer de policia de gènere, i vull una llei que esborri el concepte jurídic de dona, els drets basats en el sexe… El sexe és un factor de discriminació, quan s’hi afegeixen els estereotips sexuals. La ciència ens diu que no és el mateix tenir cromosomes XX que tenir-los XY. Que, evidentment, hi ha anomalies intersexuals? Sí, però són puntuals, i sobre la base d’això no podem emprendre canvis que impliquen esborrar les dones. L’altretat, com a l’Edat Mitjana. La creació és l’home, i la dona és allò altre que complementa l’home. Des d’aquesta ‘religió’ s’acusa les feministes de conservadores i de coincidir amb els posicionaments de la dreta i de l’Església. Les feministes ens referim a la ciència i a la realitat. En països islàmics, on la religió influeix en les lleis, és acceptat i fins i tot obligat el canvi de sexe, quan un home no respon als estereotips d’home.

Cosa, d’altra banda, bastant aleatòria, això dels estereotips…

Si, com va passar al Parlament d’Extremadura, portem nenes i nens de 6 anys a dir que jo em sento així, i m’heu de fer, m’heu de donar…, sense deixar-los madurar, sense permetre’ls tenir la seva evolució psicològica, anatòmica i fisiològica. Estem fent teràpies de conversió. Una cosa que generacions senceres de científics han criticat.

Qui està comprant el discurs queer?

Tenim uns representants polítics, amb algunes excepcions, com Carmen Calvo o Adriana Lastra, molt incultes. Compren tot allò que els sembla modern. És igual que siguin socialistes, de Podem, Ciutadans, de la CUP, d’Esquerra… Gent, com alguns d’Esquerra i de Junts per Catalunya, que es passen el dia anant a missa, resant rosaris i aquestes coses, no podrien comprar aquest discurs, que en el fons el que diu és que Déu s’equivoca. Però també ho fan. La dreta el compra perquè és la forma d’amagar que no fa res per reafirmar els drets socials de les persones. I l’esquerra perquè “no pot ser que la dreta sigui més moderna que nosaltres!”. I així anem… Això mateix ha passat, per exemple, al Canadà, on governa el senyor Trudeau, que tothom considerava tan feminista…

On posaríem, si és que existeix, l’antítesi, el contrapoder d’allò queer?

Aquesta gent actua com una secta. Persegueix la gent, com s’ha posat de manifest amb la Rowling. El moviment feminista té en aquests moments una deessa que es diu J.K. Rowling. Si no hagués estat per ella, la comunitat científica encara estaria callada. Gràcies a com es va posicionar, el seu treball a les xarxes, i aquell tuit tan famós (“Ajudeu-me a buscar la paraula…”), les coses van canviar de cop. Fins aleshores la comunitat científica va estar callada, els uns per por, els altres per interès.

Per aquesta bretxa, s’estan colant els negocis de la prostitució?

És clar. I els estem denunciant. Perquè aquesta és la porta del darrere per al desenvolupament del proxenetisme. Si el subjecte polític dona desapareix i queda reduït a “persones gestants”, “menstruants”, “portadores d’úter”…, què es pot esperar? Jo no he sentit parlar de “penis-portants”, ni de “pròstata-portants”… Això només es diu amb les dones, l’altretat. Un ens que es defineix pels seus òrgans, pot ser utilitzat per a qualsevol cosa. Hi ha experiències d’acció feminista contra tot això, en altres països? Les dones anglosaxones han lluitat amb dents i ungles durant deu anys. A Anglaterra han fet marxa enrere en la Llei de gènere. Però queda molt camí per recórrer. S’ha fet molt mal. En qüestions d’explotació reproductiva i sexual, l’Argentina ha estat sempre un laboratori. Allà es va instituir el concepte de “treballadora sexual”. Existeix un manual que descriu com cal fer les coses perquè el transgènere estigui a les lleis. Plantegen apartar de la discussió pública aquests conceptes, i plasmar-los en lleis populars. Aquí, a Espanya, es va plantejar la Llei de llibertat sexual que, de fet, acabava amb ella, excepte per als transgènere. Però el tema ha entrat, com un cavall de Troia, per les autonomies. El gran problema del feminisme és que sempre està en el dia de la marmota, governi qui governi. En aquest moment, a Espanya tenim un problema que es diu Institut de la Dona, Ministeri d’Igualtat, perquè no defensa les dones dels greus problemes que tenen, com la discriminació salarial, el terrorisme masclista, el sexisme… Espanya serà la tomba del transgenerisme.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

Noticias relacionadas

Hoy destacamos

Deixa un comentari