La gestió de les ajudes pels autònoms esdevé la gota que fa vessar el got i serveix d’exemple de com de malament s’estan fent les coses en la crisi sanitària que patim. D’una banda, pocs diners per massa necessitats. D’altra, una perniciosa adjudicació per ordre d’arribada; com en el Fard West, guanya el més ràpid a desenfundar. De veritat que no hi havia millor criteri de selecció que la promptitud? La necessitat, per exemple. Això sense parlar de les desesperants falles en aquell sistema informàtic que havia de facilitar els tràmits dels ajuts. La impotència de l’autònom prement un cop i un altre la tecla F5 i omplint formularis estèrils, hauria de comportar alguna assumpció de responsabilitats. Per canvi, el Govern ha tret la consellera de Presidència, Meritxell Budó, a entonar el mea culpa. I així, com el creient penedit que confessa els seus pecats i rep misericòrdia a canvi, se senten absolts. Doncs, no ho estan. La gent, sigui indepe, unionista o equidistant, comencem a tenir els pebrots plens.
Quins planetes s’han d’alinear perquè el conseller Chakir El Homrani dimiteixi d’una punyetera vegada. Ja entenc que si no ho va fer per l’escandalosa i mortal gestió de la covid a les residències de gent gran, no ho farà ara pels autònoms… O Jordi Puigneró, que la vigília anunciava la creació de la ‘NASA’ catalana, sent la riota de mig món. Deia el rotatiu britànic The Guardian: “Mentre Catalunya s’enfronta a la possibilitat d’un altre confinament pel coronavirus, el govern regional anuncia una inversió de 2,5 milions d’euros per establir la seva pròpia agència espacial i uns altres 18 milions per al llançament de sis satèl·lits de comunicacions”. Ambicionem l’espai, mentre no som capaços de garantir que els autònoms puguin gestionar les seves ajudes de manera telemàtica. La dels autònoms sí que ha estat i és una odissea.
Mentre intentaven accedir als ajuts, no pocs autònoms han pensat en el legítim anhel independentista de molts catalans, quasi la meitat. Relacionar la maleïda tecla -F5- amb la independència resulta inevitable. Els mateixos que es mostren incapaços d’articular les ajudes a un col·lectiu tan castigat com el dels autònoms, ens volen dur a l’espai i a la independència? Paradoxal. No seria millor aprendre primer a gestionar el dia a dia amb uns mínims de destresa, abans d’ambicionar majors i majúsculs reptes? Per manejar un cotxe s’exigeix un seguit d’aptituds, que se certifiquen en uns exàmens. Per portar un país no hauria de ser menys. Siguem seriosos i reconeguem-ho, no en sabem prou, i fins que no en sapiguem més, no estem legitimats a ambicionar la lluna en un cove, amb coet o sense.
