«La gent és cada vegada més crítica»

Entrevista a Neus Matamoros
Neus Matamoros
Neus Matamoros

Estudiant de Dret i membre del Consell de l’Alumnat de la UB. Forma part de Federalistes d’Esquerres i de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJIC).

El Maig del 68 es va posar molt de moda el moviment estudiantil, perquè els estudiants van prendre la iniciativa del canvi. Està passant avui alguna cosa que es pugui assimilar a allò, d’alguna manera, en algun lloc del món?

Probablement: el moviment ecologista actual està encapçalat per joves que estudien, com Greta Thumberg. També en els moviments feministes hi ha molta gent jove. Com que no es disposa de gaire coneixement del passat, els joves tendeixen a trencar amb el que es troben. Arribes a una realitat que t’ha estat imposada i que no acabes de comprendre. Veus que hi ha moltes injustícies i que ningú fa res per canviar-les. Així, si tens una mica d’esperit associatiu, t’organitzes.

On, a escala global, els moviments juvenils resulten més potents, creatius, d’avantguarda…?

Perquè tenim el privilegi de poder ser crítics, tenim llibertat d’expressió i recursos suficients, a la Unió Europea potser estem al capdavant. Probablement, també als EUA hi ha molt moviment crític, de vegades mal organitzat, per desconeixement o falta de recursos. Allà això és una cosa comuna, perquè el que té diners es dedica a la política, i si no en tens, intentes trampejar d’alguna manera. Fixa’t en Alexandria Ocasio-Cortez, que actualment és un dels principals referents del moviment juvenil. Una senyora que treballava de cambrera, i que un dia diu que no li agrada el que està veient, decideix passar a l’acció i, actualment, és la representant del Districte 14 de Nova York. És un exemple de la iniciativa que tenim els joves per dir que “això no m’agrada i cal canviar-ho”.

L’esquerra, diguem-ne, històrica, instal·lada en la seva èpica, no és molt crítica i fins i tot pessimista amb la joventut?

Poden tenir part de raó, perquè ara els moviments juvenils no estan organitzats en cap sindicat o plataforma àmplia. Actuen més puntualment. Què va passar amb el 15-M? Va canviar la manera de fer sindicalisme estudiantil i acció juvenil. Van ser persones que van dir ja n’hi ha prou. Van sortir al carrer, van ocupar places… Van fer una acció, i a partir d’aquí s’han anat repetint les mateixes dinàmiques en el moviment juvenil. Per què? Perquè és còmode i molt fàcil convocar per les xarxes socials i perquè, realment, la forma de protestar ha canviat. Moltes vegades m’han preguntat si sóc partidària de les vagues. Ho sóc, però en aquests moments és molt fàcil pervertir el concepte de vaga. Per què serveix una vaga? Què defensem? Tenim un manifest, unes idees… De què ens queixem? Se sent que hi ha vaga, i com que hi ha empipament s’intenta protestar. La realitat ha canviat, i per a l’esquerra melancòlica és fàcil criminalitzar els joves.

Precisament els partits i els sindicats d’esquerres no són una mica responsables d’això?

Certament, sí. Els partits i els sindicats, que van tenir una funció molt social els anys vuitanta, noranta, es van quedar estancats, i ara formen part de l’establishment. El concepte de casta que utilitzava Podem em sembla molt representatiu del que pensava la gent jove de tots els partits antics. Igual que els sindicats. Per què no resulten atractius per a la gent jove? Perquè podien haver fet moltes coses i no les han fet. I la gent és cada vegada més crítica. Els costa més acceptar una idea unilateralment. Aquest és el teu partit, aquest és el teu sindicat. Els meus pares han militat sempre al Partit Socialista. I jo els dic que la manera que tenen d’entendre el partit no és la que tinc jo. Jo el veig com un lloc de debat, d’intentar canviar el món. Ells l’interpreten amb uns protocols i una burocràcia amb els quals jo no estic d’acord.

A Espanya, cal esmentar algun focus, alguna experiència significativa en el moviment dels estudiants?

Si bé és difícil que hi hagi un sindicalisme actiu, perquè cada vegada més els joves som més precaris i més pobres, i no tenim tant temps per intentar canviar el món, també hi ha un desencantament amb l’activisme en la població juvenil. La societat cada vegada es torna més individualista: si la meva família, els meus amics i jo estem bé, realment, per què m’he de mobilitzar? La veritat és que Catalunya ha estat sempre un focus d’activisme, d’avantguarda, de lluita obrera. També la Universitat de Salamanca, per tradició històrica, sempre ha tingut un moviment estudiantil molt fort. Al País Basc estan molt ben organitzats. Madrid, la Complutense…, d’aquí va sorgir el moviment del 15-M. Hi ha moviment estudiantil, però, com a tal, no. Perquè no és un moviment unificat, amb propostes uniformes.

Un moviment, diguem-ne, puntual, espontani?

És un moviment d’accions instantànies per aconseguir alguna cosa. Per exemple, la Facultat de Dret no té microones. Ens organitzem tots i protestem davant el Deganat i ja està. S’ha aconseguit un objectiu. Així, el moviment és més aviat per objectius. En això es nota també l’activisme processista. Perquè és gent que s’organitza multitudinàriament i després es desorganitza. No té continuïtat en el temps.

S’associa, de diferents maneres, el processisme als joves, i especialment als estudiants. Això és així?

Té una part de realitat, les coses com siguin. És veritat que hi ha sindicats d’estudiants processistes, però són de grans declaracions. Mai els veuràs gestionant una incidència. Els sindicats que ara han pujat al carro de la independència han oblidat quins són els seus orígens, que són defensar els drets dels estudiants. Tenen representació, tenen càrrecs, però quan se’ls necessita a peu de facultat no apareixen. Som gent com jo, gent independent, d’altres sindicats els que gestionem les coses. Per què? Perquè no és gaire glamurós dir que estàs a peu d’obra. Amb la covid hem fet un esforç especial per ajudar els que començaven, que se sentien molt insegurs. Jo, a tercer, també ho estava.

El moviment processista estudiantil està vinculat, influït, emmarcat per l’aparell educatiu i, en concret, pel cos docent?

És cert que l’educació catalana fa molts anys que actua com una fàbrica d’independentisme. Els més joves estan familiaritzats amb una pseudorealitat que s’ha anat inculcant. S’ha manejat de tal manera l’educació que ha generat conflicte i segregació. Quan hi va haver la sentència del procés, vaig estar a punt de dimitir, perquè volien que se signés una declaració a favor dels presos, quan hi ha problemes no resolts, com el dels professors precaris, o el dels alumnes que no tenen representació real. Vam patir pressions, però era la moda i calia seguir-la. El microones pot esperar, deien els processistes. I això no és així. El microones, la pobresa estudiantil, la bretxa digital… no poden esperar. Mentre vosaltres espereu un vaixell al qual al final no sabeu si podreu pujar o no, hi ha gent que ha de deixar la universitat, no perquè volen, sinó per necessitat.

Entre els estudiants hi ha alguna mena de debat en el pla nacionalisme-no nacionalisme?

Hi ha una mica de tot. He tingut converses interessants amb gent independentista, amb dades, arguments, i també amb qui diu que el 1714 va ser la guerra de la independència… També em passa amb el nacionalisme espanyol. Estic amb Iñigo Errejón quan deia que ser patriota és voler una sanitat, una educació pública de qualitat, unes institucions que estiguin al servei del ciutadà. Debatent amb dos amics, un de nacionalista, i un altre a qui li era igual, el primer deia que no aconseguia entendre com jo no entenia el seu punt de vista, i el tercer li retreia precisament el mateix.

Des de la teva perspectiva, quin rumb creus que està prenent la barca nacionalista?

Què passa amb el procés i el moviment estudiantil? Quan hi hagi algun pretext, previsiblement es mobilitzaran, i deixaran de fer-ho fins a la pròxima vegada. Els que voldrien organitzar-se veuen que els sindicats tradicionals no els serveixen, tampoc els independentistes, ni els de la facultat. Això, el neoliberalisme en els sindicats estudiantils, és un problema. És còmode i s’entén: els meus interessos van al davant dels teus. La covid ha paralitzat el moviment estudiantil processista.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides