Al planeta Terra hi vivim gairebé 8.000 milions de persones, de les quals 335 milions són ciutadans dels Estats Units d’Amèrica (EUA). En les eleccions presidencials d’aquest país, celebrades el dia 3 de novembre passat, hi han votat 157 milions de ciutadans, assolint l’índex de participació més alt dels últims cent anys (65,7%).
El veredicte de les urnes, que s’ha perllongat durant dies, ha estat inapel·lable: una àmplia majoria de l’electorat -amb una diferència de més de cinc milions de vots- s’ha decantat a favor del candidat demòcrata Joe Biden. O, cosa que és el mateix, ha votat contra la reelecció del president Donald Trump.
La traducció en vots electorals ha estat més ajustada, atès l’anacrònic i enrevessat sistema democràtic dels Estats Units, però el resultat final no ha quedat adulterat, com sí que va passar en les passades eleccions del 2016, quan Hillary Clinton es va imposar a les urnes…, però es va quedar a les portes de la Casa Blanca.
En ser la primera potència militar i econòmica del planeta, el vot d’aquests 157 milions de nord-americans ens concerneix directament a la resta d’habitants del Món. I, en aquest sentit, la victòria del tàndem Joe Biden & Kamala Harris transmet, abans que res, tranquil·litat i confiança.
El seu mandat efectiu començarà el mes de gener vinent. Veurem –el temps ens ho dirà- fins on arriben la seva energia i capacitat per afrontar els greus problemes socials que pateixen els Estats Units, derivats de la forta pulsió individualista que impregna la tradicional manera de funcionar d’aquest país. Però no es podran abstreure de les evidències i hauran de donar-hi una resposta valenta.
La pandèmia de la covid-19 està posant a prova la capacitat de resiliència de la humanitat. Amb 50 milions de persones infectades arreu del món i 1,3 milions de víctimes mortals -232.000 de les quals als Estats Units- el coronavirus no és només un urgentíssim problema de salut pública: per protegir-nos, ens obliga a fer confinaments massius i a alentir l’activitat laboral, fets que tenen una repercussió letal sobre el comerç i l’economia mundials. Això es tradueix en un increment exponencial de les xacres de la desigualtat, l’atur, la pobresa i la fam.
Tots sabem que una altra humanitat és possible. Una humanitat solidària i fraternal, regida per un govern planetari de persones sàvies i sensibles que vetllin i garanteixin el benestar de tothom. La civilització d’internet fa possible que, per primer cop en la història, tots estem interconnectats, les distàncies no existeixen i les banderes han deixat de tenir sentit.
Donald Trump, amb el seu patriotisme carrincló, era un obstacle objectiu en l’establiment d’un nou paradigma mundial basat en l’amor, la generositat i l’harmonia, en contraposició a l’odi, l’egoisme i el caos que ell encarna. Aquesta és la veritable dimensió que pot tenir la victòria de Joe Biden & Kamala Harris i a tots ens pertoca ara aprofitar aquestes noves coordenades i treballar per fer possible que la Terra deixi de ser un infern.
La tasca és titànica. Afrontem una crisi de civilització que té moltes cares: la lluita contra la pandèmia, contra la recessió econòmica, contra el canvi climàtic, contra els conflictes bèl·lics, contra les migracions massives, contra l’explosió demogràfica, contra la pol·lució del medi ambient, contra l’extinció de la biodiversitat, contra la intolerància religiosa o sectària…
Només si els principals dirigents polítics mundials –sota el lideratge del secretari general de les Nacions Unides, el portuguès António Guterres- coordinen i concerten els seus programes i les seves actuacions podrem sortir d’aquest atzucac i fer la transició cap a un veritable govern mundial al servei de tota la humanitat. És obvi que Donald Trump i tots aquells que ballen al so del seu flabiol –els nacional-populistes com Boris Johnson, Jair Bolsonaro, Benjamin Netanyahu, Viktor Orban, els sàtrapes de les petromonarquies del Golf…- són els principals focus de resistència a l’adveniment d’aquesta nova era, basada en el respecte generalitzat als drets humans, les energies netes i l’equilibri ecològic.
Els resultats de les eleccions d’aquest 3 de novembre als Estats Units també ressonen a Catalunya. Aquí, oficialment, no hi ha “trumpistes” –excepte el nucli residual de Vox-, però l’independentisme català havia arribat a la conclusió geopolítica (això sí, amb la boca petita) que, per assolir els seus objectius secessionistes, era imprescindible que la Unió Europea acabés en el caos, dividida i fragmentada. I aquest escenari només era possible si la pinça Trump-Putin aconseguia sabotejar i enderrocar la construcció del projecte europeu.
El tret, com ja va passar l’1-O del 2017, els ha sortit per la culata. Una de les conseqüències immediates de la victòria de Joe Biden & Kamala Harris serà el reforçament de la interlocució i la cooperació dels Estats Units amb la Unió Europea. L’eix Washington-Brussel·les està destinat a ser un actor fonamental en aquesta nova pàgina de la història que hem començat a escriure, en la qual la reivindicació de la independència unilateral de Catalunya per part d’uns quants bocamolls i corruptes té la importància que té: cap.
