El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, s’ha caracteritzat sovint per mantenir un discurs notablement partidista en les seves intervencions públiques i, en nombroses ocasions, demagog. Però la setmana passada va trencar totes les estadístiques de mesura del cinisme polític.
L’extresorer de Convergència Daniel Osàcar, condemnat pel cas Palau, va deixar caure que l’expresident i exlíder de CDC, Artur Mas, estava al cas del blanqueig de capitals que l’extresorer ha admès que feia per al partit. Davant d’aquesta acusació, la premsa va preguntar a Albert Batet el seu parer, i el dirigent de JxCat va tenir la barra de dir que “no opina sobre afers interns d’altres partits”. D’acord que JxCat ha trencat amb el PDECat, partit hereu de CDC. Però és que Batet ha tingut tots els seus càrrecs durant dècades amb CDC, ha estat a la seva direcció, n’ha estat fervorós militant, i el grup parlamentari de JxCat és formalment de coalició entre PDECat i CDC.
L’argument, més que exonerar-lo o desvincular-lo del que sempre ha estat el seu partit, el va deixar en un nivell de ridícul difícil d’igualar.
