Tornarem a aplaudir?

Em va costar desenganxar-me d’aplaudir tots els vespres els sanitaris i les persones que arriscaven la seva salut en la lluita contra la pandèmia. Era de les poques coses que podia fer per mostrar la meva solidaritat i agraïment per la seva feina. A més, em va semblar intuir que els que més insistien perquè deixéssim de fer-ho el que volien era aturar una resposta ciutadana que entenien que dissimulava la responsabilitat de les autoritats polítiques i sanitàries. Com si aplaudint els sanitaris, els repartidors de menjar o els dependents i les caixeres dels supermercats estiguéssim avalant la gestió de ministres de Sanitat o presidents de comunitats autònomes.

Hi va haver, fins i tot, un col·lectiu misteriós que va proposar que un dia, en comptes d’aplaudir, mostréssim la nostra solidaritat no fent-ho, mantenint-nos uns minuts en silenci. Era, clar, un boicot directe al reconeixement de la feina dels que estaven en l’avantguarda de la lluita contra la pandèmia.

Aquests mesos sense aplaudiments hem vist com molts membres del col·lectiu sanitari han expressat les seves queixes i angoixes. Hi ha hagut protestes i vagues de metges dels centres d'atenció primària o de conductors d’ambulàncies. Els metges van suspendre la seva perquè van concloure que no podien abandonar els seus llocs de treball en un moment tant crític com el que vivim. Em va reconfortar escoltar un portaveu dels conductors d’ambulància dient davant d’una càmera que els ciutadans no havien de patir perquè mai no deixaran de ser allà on se’ls necessiti.

I ara, quan sobrevola la sensació que ens tornaran a confinar, em pregunto si tornarem a la rutina dels aplaudiments nocturns. Tornar a fer-ho serà com reconèixer que no ens hem mogut de lloc, que som allà on érem ara fa ja quasi nou mesos. Però quina altra cosa podem fer, a part de posar-nos la mascareta, mantenir la distància, rentar-nos les mans i sortir poc de casa?

S’acosten eleccions a Catalunya. El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) es dedica a preguntar la gent si se sent més catalana que espanyola o si se’n recorda del partit que va votar a les últimes eleccions. La pregunta que cal que faci el CEO i que crec que seria bo que ens féssim totes i tots és quin partit o quins partits creiem que ho farien millor front a aquesta crisi sanitària. I no només a Catalunya. Ho haurien de preguntar a tot arreu. Començant per aquests Estats Units on l’actual president gosa dir que al seu país es parla massa de la Covid i que se’n deixarà de parlar l’endemà de les eleccions. Tant de bo tingués raó però no serà així. El 4 de novembre de 2020 seguirem patint els estralls d’aquesta pandèmia. I m'agradaria saber com estarà el tema el 4 de novembre de 2021.

De moment, jo ja estic preparat per tornar a sortir a la finestra a aplaudir els meus herois particulars.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides