Quina diferència hi ha entre sanitat pública i sanitat privada?

La diferència entre sanitat privada i sanitat pública és, fonamentalment, una: dedicar-se a la malaltia o a la salut i la vida. La privada es manté amb la teva malaltia, i a la pública el que li interessa és la teva salut. Malauradament, la maleïda pandèmia ens ha fet veure a la majoria de la població, en tota la seva cruesa, aquesta realitat.

Els professionals de la pública no cobren per malalts atesos, ni per utilització de tecnologies, quiròfans, hospitals, i els bons ni per prescripció de fàrmacs. A més, a la pública li interessa que no estiguis malalt, així té menys despeses dels diners de tots. Per això li interessa tenir uns bons serveis de salut pública, de prevenció, vigilància del medi, promoció de la salut comunitària i persones responsables de la seva salut, no medicalitzar allò innecessari.

L’atenció primària i comunitària, a més d’aquestes tasques, ha de tractar amb proximitat i empatia totes les patologies de la seva població assignada i derivar els seus pacients a l’atenció especialitzada quan calgui. Per aquestes tasques, a més dels professionals de la salut pública, la pública ha de potenciar tractar millor i posar l’atenció primària i comunitària al centre del sistema públic de salut com el recurs millor i més efectiu, més equitatiu i més eficient en la prevenció, la detecció precoç, l’educació i la cura de les persones i la seva  salut. Aquests agents de salut treballen per a la vida i la seva qualitat. 

A la privada el que li interessa (sobretot, econòmicament, a professionals, laboratoris farmacèutics, indústria de tecnologia i utillatge, grans empreses multinacionals que fan negoci i als corruptes) és tenir molts malalts, crònics si pot ser, polimedicats, però que durin, que encara no es morin. Aquesta és la cruel realitat.

A part d’això, el sistema sanitari públic (publicoprivat concertat) és un desgavell d’entitats amb format jurídic de diferent propietat i gestió diferent, estructures, condicions del personal també diferents i TIC diferents, que fan molt difícil la coordinació i el seu control.

Posem l’exemple de la ciutat de Barcelona: a Barcelona en sanitat pública ens gastem cada any 2.000 milions (dels 9.000 del Departament de Salut), tenim 8 hospitals d’aguts públics i concertats públics. En atenció primària, dels 66 centres 50 són de l'ICS, 10 més són públics i 6 privats amb lucre. Dels 19 sociosanitaris, 3 són públics, 6 privats sense lucre i 10 privats amb lucre. Total, que la sanitat pública a Barcelona destina 220 milions a l’any a entitats amb ànim de lucre.

De fet, la privada viu bé gràcies als problemes i les limitacions de la pública, provocats molts cops per ineptitud, ideologia, retallades, interessos privats o corrupció de molts polítics que ens han governat i dels interessos del capital (el negoci de la malaltia) o corporatius. Si una empresa privada vol tenir beneficis, amb el que cobra del sector públic, ha de retallar en despeses: pagar malament el personal, escatimar en nombre de personal, males condicions de treball, o bé estalviar en neteges, menjar, manteniment, qualitat de l’edifici, etc., perquè si no té beneficis per als seus accionistes plegarà. 

També s’han de dir, denunciar i millorar les faltes de qualitat i d’eficiència del sector públic. Molts cops és per manca de pressupostos adequats, però altres causes són l’encara important burocratització, el centralisme amb poca autonomia de gestió dels territoris, els centres i els professionals i amb indicadors molt centrats en l’activitat i no tant en els resultats i la qualitat en salut. Aquí caldrà actuar enèrgicament per millorar el sistema públic, de manera que els recursos públics, que són nostres, es gastin el millor possible.

Per altra part, l’aire, l’aigua, la terra, l’habitatge, els aliments, la solidaritat, la justícia i l’equitat, els béns comuns, s’han de cuidar, perquè són la salut i la vida. Cal posar la salut com a valor en totes les polítiques públiques i com a hegemònica en la cultura de la població, lluitant contra l’individualisme, les desigualtats, el consumisme, la depredació del medi i els altres factors que fan
emmalaltir. 

Per tot això, no volem gastar diners públics en benefici d’entitats privades de negoci. Els recursos públics han de ser per a la salut, les cures i la vida; no han d’entrar en la dinàmica del mercat.

(Visited 505 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari