Quim Torra, el fins ara president de la Generalitat que acaba de ser inhabil·litat pel Tribunal Suprem, va heretar del seu pare i del seu avi patern l’aversió a Espanya i, en general, als espanyols. Així n’ha deixat constància en els comentaris que va fer en el blog Can Pau Ferrer, obert pel seu pare Joaquim Maria Torra i Fàbregas, el 15 d’abril del 2006. En aquest blog, el pare de Quim Torra, traspassat el 2017, hi escrivia reflexions crítiques amb Espanya i els espanyols, als quals va qualificar d’”antipàtics” en un dels seus articles. També s’hi recull un text de l’avi patern de l'expresident de la Generalitat, on afirma que odia els espanyols, text que Quim Torra saluda com a “genial”.
El 20 de febrer del 1909, Josep Maria Torra Noguer, avi de Quim Torra, va escriure unes memòries en les quals deia: “…. i en fi en aqueixes planes retrataré fidel i constantment tot l’amor que sento per la meva Catalunya la única pàtria meva i en la que hi crec i a la que espero veure en dies de més felicitat i per la sola causa de la qual sento afanys de donar-li sang de mes venes, vida de la meva vida i esforç de mon treball, per la quina em sento capaç de fer-li els majors sacrificis per la quina sento en mon pit un odi tan gran, diví, insaciable envers sos enemics odi únic que he pogut sentir en ma vida”.
El blog Can Pau Ferrer se’n feia ressò i Quim Torra, que hi escrivia fent servir l’etiqueta A Contra Vent, el nom de la seva editorial, va subscriure la reflexió: “Genial! Volem saber més d’aquest diari”. El seu pare reblava el comentari exclamant: “I potser algun dia vindrà que farem l’única cosa que entén aquesta gent”.
Joaquim Maria Torra i Fàbregas era dur en els qualificatius que dedicava a Espanya i els espanyols. En la salutació inicial del seu blog ja va advertir: “Nacionalistes espanyols, absteniu-vos-en”. El 6 de març del 2007, en un article titulat La turca es queixava que “els nostres antipàtics veïns espanyols el que fem de peu dret als urinaris en diuen fer aguas menores”. El comentari de Quim Torra a aquest text va ser “Home, potser que no caiguem tan baix. Turca i de la RENFE! Pot haver-hi alguna cosa pitjor (excepte ser de Ciudadanos)?”.
Quim Torra va militar fugaçment a Reagrupament Independentista, escissió d’ERC per la dreta, impulsada per l’exconseller Joan Carretero. El seu pare també veia bé aquesta opció política i ho va explicar en una carta oberta a Carretero publicada en el seu blog. En ella hi deia que Catalunya estava en perill, que la llengua catalana s’estava extingint, que desapareixia la s sonora, que la sardana era substituïda per les sevillanes i la missa del gall pel sopar de Nochebuena. Hi acabava afirmant que “ara no és el moment dels partits, ara és el moment de la Pàtria” i li proposava que creés un “Partit Republicà de Catalunya que reuneixi tots els separatistes que hi ha a la nostra Pàtria”. Aquí, Quim Torra va postil·lar que el president de la Generalitat no havia de ser Carretero sinó el seu pare.
Torra i Fàbregas va difondre un article aparegut en un bloc, que, segons ell “tot i que té un cert tuf o flaire convergentoide em sembla també fet amb un humor bastant independent”. En aquest article es definia diversos personatges polítics, entre ells dos que han estat presidents de la Generalitat: Artur Mas i Pasqual Maragall. D’Artur Mas es deia que és “també conegut com el Príncep Lord Àrtur Mas-Farquaad primer, el Traïdor”. A Pasqual Maragall s’hi referia com la mòmia de la pel·lícula Psicosi, d’Alfred Hithcock i el definia així: “Cadàver polític que campa com ànima en pena pel Palau de la Generalitat. Alguns asseguren haver-lo vist okupant el seient del president del govern del nostre país. Segons aquests testimonis, el zombi hauria canviat la cadira de president per un balancí on s’hi asseu tot mirant a la paret… com una cosa penosa i trista. Es recomana que si presencien aquesta escena al seu despatx, en marxar, tanquin el llum. A la mòmia no li cal”.
A Quim Torra, aquesta definició de Pasqual Maragall li va semblar “boníssima” i hi va afegir la comparació que el periodista Salvador Sostres havia fet del també president socialista José Montilla amb un “encarregat d’El Corte Inglés”. “Una cosa era en Maragall i l'altre això”, va sentenciar qui els va succeir en la presidència de la Generalitat anys després. Quim Torra també subscriu la simpatia del seu pare per Montenegro quan aquest lamenta que el país balcànic, amb unes dimensions com Girona, sigui independent i Catalunya, no. “Massa seny i ordre”, va lamentar el fill.
