El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat té una setmana més de temps per evitar fer-se càrrec del buidatge dels residus de l’abocador de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles, i designar una empresa que s’encarregui de fer-ho. El termini fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè el departament que dirigeix Damià Calvet adopti aquesta decisió, que estava previst que es complís avui 5 d’agost. s'ha ampliat set dies més.
El Tribunal Suprem va declarar il·legal aquest abocador, l’any 2014, després que la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles s’hi oposés i denunciés que el pla especial de la Generalitat per legalitzar-lo s’havia redactat sense cap estudi d’impacte ambiental que l’acompanyés. L’abocador està clausurat des d’aleshores i el TSJC exigeix que es retirin els més de dos milions de runes que hi ha i que es restauri l’indret. El mes de maig, el departament de Territori i Sostenibilitat va fer unes proves amb una excavadora i uns quants camions per valorar el cost i la complicació de la retirada dels residus.
En l’aute en què el jutge José de la Mata considera que l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, els seus set fills, i set persones més van constituir una organització criminal per lucrar-se il·legalment, el primer exemple d’activitat il·legal que cita és, precisament, la concessió de l’explotació de l’abocador de Vacamorta per part de l’últim govern presidit per Pujol. L’aute assenyala que l’abocador “va ser impulsat per Gustavo Buesa i Josep Mayola, entre 1999 i 2003, amb la participació de Jordi Pujol Ferrusola” i que “es dona la circumstància que la justícia, fins en tres ocasions, va dictar sentències per les quals s’ordenava la paralització, tancament i tornada al seu estat original dels terrenys”.
De la Mata recorda que el 16 de juny de 1999 “ja es va produir una primera resolució judicial contra l’autorització municipal de l’ajuntament de Cruïlles en relació a l’abocador”. Malgrat això, la Generalitat va atorgar un permís provisional perquè comencés la seva explotació l’any 2000. Dos anys i mig més tard, el departament de Medi Ambient va atorgar a l’empresa Gestió i recuperació de terrenys l’autorització ambiental per la construcció del complex de tractament de residus. Aquesta autorització va ser considerada il·legal per una sentència de desembre de 2002 que va obligar a clausurar l’abocador el febrer de 2003. El govern de la Generalitat, però, va concedir una nova autorització ambiental dos mesos després i en va permetre la reobertura.
Jordi Pujol Ferrusola va rebre compensacions econòmiques tant per l’assessorament de les empreses que promovien l’abocador com pel rendiment en la compra-venda d’accions de les que van formar el complex entramat de societats que hi havia darrere. “En cada ocasió que es paralitzava el projecte judicialment, es reproduïen les gestions per aconseguir la reobertura i s’abonaven noves factures”, es llegeix a l’aute. En les diverses operacions econòmiques en què va participar el fill gran de l’ex-president de la Generalitat va guanyar, segons el jutge, més de cinc milions d’euros.
Tothom pendent, doncs, de quina decisió prendrà sobre un abocador marcat per la polèmica un conseller que s’ha postulat per ser el proper candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat.
