Una onada d’histèria col·lectiva s’ha apoderat de la humanitat: la por a contraure el coronavirus. Aquesta nova malaltia, una variant de la grip comuna, ha provocat, des de la seva detecció a la Xina, el mes de desembre passat, uns 100.000 casos diagnosticats i unes 3.000 víctimes mortals.
No es tracta de relativitzar la importància del Covid-19 ni la necessitat de prevenir-ne el contagi. Però ens trobem davant d’un fenomen mediàtic, multiplicat exponencialment per les xarxes socials, que depassa la magnitud real del problema de salut pública que afrontem.
Només cal llegir els informes i les xifres que forneix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per contextualitzar l’impacte del coronavirus, més enllà de tot el xou que s’ha muntat i que ha trasbalsat la vida quotidiana de ciutats i de països sencers. En el rànquing de malalties que provoquen la mort prematura i massiva dels éssers humans n’hi trobem altres de molt més letals i extenses, però que pel fet de passar majoritàriament en països del Tercer Món no mereixen tot el rebombori que genera el Covid-19.
Es calcula que l’any passat, la tuberculosi va causar 1,6 milions de morts arreu del món; la sida, malgrat les intensives campanyes preventives, encara va matar més d’1 milió de persones; la grip anual va deixar 650.000 morts; la malària va provocar uns 450.000 morts, i el còlera, més de 100.000.
Al costat d’aquests guarismes escruixidors, la propagació del coronavirus és molt limitada i la ràtio de morts que provoca, en relació amb el nombre de contagis, és molt petita. A més, està constatat que afecta majoritàriament un segment d’edat –persones més grans de 60 anys– que és molt propici a emmalaltir en disminuir les seves defenses immunitàries naturals. Els infants i joves diagnosticats constitueixen l’excepció d’aquesta passa.
En canvi, la detecció i limitada expansió del coronavirus ha causat un pànic universal sense precedents. Empreses i escoles tancades, esdeveniments culturals, firals i esportius suspesos, caiguda en picat de les borses, alentiment del comerç mundial, disminució del turisme, acaparament d’aliments… Un desfici que només s’explica per l’efecte multiplicador de les noves tecnologies de la comunicació i la proliferació imparable de les fake news.
Hom diria que la humanitat ha estat sotmesa a un pervers experiment de manipulació… que té uns beneficiaris directes: d’entrada, les corporacions farmacèutiques i els taurons financers que aquests dies es forren amb la tempesta borsària desfermada als mercats. Tard o d’hora, s’acabarà sabent el perquè.
