Durant les setmanes prèvies i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, Barcelona es va convertir en el focus d’atracció d’estranys visitants que no venien, precisament, a fer ni turisme ni negocis. El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) està molt preocupat per la ingerència de potències estrangeres en el cas català. Les seves sospites estan focalitzades en la Rússia de Vladímir Putin, de qui es creu que està al darrere de determinades operacions subterrànies.
El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, té oberta una causa sumarial secreta sobre la possible participació d’agents del Departament Central d’Intel·ligència (GRU) rus en operacions de suport del moviment independentista català. Segons ha transcendit, s’investiga la presència a Espanya, els anys 2016 i 2017, de Denís Serguéiev, un oficial del GRU. També està en el radar del CNI la Unitat 29155, un grup militar d’elit que treballa a les ordres del Kremlin i que està al darrere de diverses maniobres de desestabilització a Europa.
En aquest context, EL TRIANGLE ha pogut documentar la sospitosa presència a Barcelona d’un grup d’uns 70 ucraïnesos durant la tardor del 2017. Què hi feien? Per encàrrec de qui treballaven? Sembla obvi que, en el seu cas, Ucraïna –país emissor dels seus passaports– actuava com a pantalla al servei de tercers. De qui?
La història que ha pogut reconstruir EL TRIANGLE assenyala que aquest grup de 70 ucraïnesos va arribar a Barcelona a finals del mes de setembre del 2017, en vigílies del referèndum d’independència promogut pel govern de la Generalitat de Junts x Sí, amb el suport de les entitats ANC i Òmnium Cultural.
Aquests 70 ucraïnesos, de perfil jove, es van instal·lar, fent-se passar per parelles, en 35 pisos de Barcelona, llogats a través de la immobiliària Engel & Völkers. Segons les fonts consultades per EL TRIANGLE, els preus que van pagar pels lloguers eren cars –en molts casos, per sobre dels 3.000 euros al mes– i els van abonar al comptat, sense regatejar.
L’exèrcit d’ucraïnesos es va quedar a Barcelona durant tres mesos, fins a finals del 2017. En alguns dels pisos que van ocupar durant la seva estada hi van deixar rastre d’instal·lacions elèctriques preparades per endollar-hi nombrosos ordinadors i connexions a Internet. Això fa pensar que aquests joves es van dedicar intensivament a tasques informàtiques, suposadament relacionades amb l’agitació i difusió de la causa independentista a través de les xarxes telemàtiques.
En l’organització de l’estada d’aquests 70 ucraïnesos a la Barcelona que estava en plena ebullició pel procés independentista hi va tenir una participació l’empresari d’origen israelià Morris Moshe Benisty, que apareix en el Registre Mercantil com a administrador de les societats Nadlan BCN i JMB Investments 2014 SL. Segons les fonts consultades per EL TRIANGLE aquesta va ser la persona encarregada de negociar el lloguer dels 35 pisos, a més d’un despatx en un edifici d’oficines que també va utilitzar aquest grup.
Morris Moshe Benisty, que va ser militar en el passat, va aterrar a Barcelona l’any 2014 per desenvolupar-hi negocis immobiliaris. A través de la seva empresa Nedlan BCN es va adjudicar dos edificis de la Generalitat, privatitzats durant l’etapa de conseller Andreu Mas-Collell: la Torre Muñoz del passeig de Gràcia i les dependències de la conselleria de Treball, al carrer Sepúlveda.
Per quedar-se aquests dos immobles, taxats en 63,5 milions d’euros, l’empresari israelià va dipositar una paga i senyal de 16 milions. Però l’operació es va truncar poc després, amb l’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, ja que va aturar les requalificacions urbanístiques. Morris Moshe Benisty va haver de pledejar contra la Generalitat per intentar recuperar aquests 16 milions d’euros que ja havia abonat.
Segons va informar EL TRIANGLE en el seu moment, l’advocat que va assessorar l’empresari israelià en la compra d’aquests dos immobles va ser Joan Laporta, l’expresident del Barça. En aquella època, Laporta era regidor de l’Ajuntament de Barcelona per una coalició independentista encapçalada per ERC.
LLEGEIX L'ARTICLE SENCER A L'EDICIÓ EN PAPER Nº 1382 DEL TRIANGLE
