Espanya està patint fenòmens naturals habituals, augmentats en freqüència i virulència. Entre les imatges impactants que hem vist hi ha les onades de tretze metres d’alçada, sobrepassant els edificis de primera línia de mar, escuma marina inundant els carrers de Tossa de Mar, l’aigua d’alguns rius envaint les primeres plantes de molts habitatges, les platges convertides en abocadors i el delta de l’Ebre retrocedint tres quilòmetres… El mar ens torna amb fúria inusitada el que durant anys hi hem abocat.
Espanya té bona capacitat de reacció davant les catàstrofes. De solidaritat, no en falta, i tothom s'afanya a treure aigua dels soterranis o a netejar els carrers i les platges, i hi ha algun alcalde que promet que quan vinguin els turistes, les nostres platges tornaran a estar netes i a tenir sorra. Està bé, però … Per què hi ha edificis tan a prop de la mar? Per què s’ha construït de forma tan prolífica en zones inundables? Per què no s’ha invertit a desviar alguns llits? És sostenible que diverses borrasques inundin diverses vegades a l’any les mateixes cases?
Hi ha qui encara nega el canvi climàtic. Però molts dels problemes que té el món ja no es poden combatre ni explicar per si sols. Lluitar per combatre la pobresa i les desigualtats també inclou lluitar contra el canvi climàtic, perquè aquest factor ja comença a ser un dels desencadenants principals de problemes de supervivència per a amplis sectors poblacionals.
Què passa amb una família a qui cada dos mesos se li inunda el comerç o l’habitatge i perd totes les mercaderies o els mobles cada vegada? Què passa quan totes les collites, una per una, es perden per la sequera, el vent, l’aigua o la neu? Durant quant de temps una família normal pot aixecar el cap davant la repetició constant de circumstàncies tan adverses?
El canvi climàtic ens portarà més pobresa i més desigualtats, més migració i més violència si no invertim a prevenir una multiplicitat de fronts. El model especulatiu de la construcció urbanística salvatge, la llei de costes, o una economia basada en el turisme de costa són tendons d'Aquil·les que ens fan més fràgils davant el futur.
Exemple de polítiques pensades per al curt termini, que han portat més problemes que beneficis, va ser la política liberalitzadora de l'ús de la terra en època d’Aznar amb el ministre d’Economia Rodrigo Rato, combinada amb la flexibilització del mercat laboral i una llei de costes que no deixa prou espai entre el mar i la primera línia d’edificis. Avui dia sabem que aquestes polítiques aparentment exitoses van portar un boom immobiliari sense precedents, la pèrdua d’estalvis de tota la vida per part de moltes famílies i la pèrdua d’habitatges que amb molt de sacrifici estaven comprant. En plena crisi, vèiem multiplicar els casos de corrupció urbanística i augmentar el consum de productes de luxe, al mateix temps que augmentava el risc de pobresa extrema. Les conseqüències negatives d’aquestes polítiques irresponsables tindran més recorregut. Amb les borrasques, visualitzem les conseqüències de construir en sòl anteriorment no urbanitzable.
El govern actual té davant seu la responsabilitat de fer política amb majúscules, perquè aquest país necessita repensar-se en molts fronts: gestió de residus, model energètic, gestió de l’urbanisme, reconversió industrial, arquitectura sostenible, prevenció per a la resistència davant les catàstrofes… I més: en un país que viu del turisme i s’industrialitza al voltant de les grans ciutats, la majoria de la població s’ha desplaçat al centre de la península i a les nostres costes. Aquesta emigració genera, al seu torn, disminució dràstica dels serveis i accelera la diàspora dels que van apostar inicialment per quedar-se.
Per això, quan sento la ministra portaveu Montero dir que cal pensar en els treballs que tindran els espanyols d’aquí a vint anys, el ministre de Foment Ábalos parlar d’inversió per a la prevenció, o la vicepresidenta de Canvi climàtic, Ribera, parlar de reconversió energètica, penso que, tot i la cridòria, anem per bon camí. Potser perquè quan cavalquen, als membres del govern, els borden en passar.
