El servei de Cooperació Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) posa en marxa el segon cicle del programa Tenim drets, teixim llibertats: Els Drets Humans des del món local. Aquest segon cicle està destinat a treballar els drets ambientals amb una mirada local-global, ja que es considera que “són una temàtica d’interès actual que està directament vinculada amb el repte del canvi climàtic, que respon a un dels temes més candents actualment al qual hem de fer front amb accions globals i locals”, afirma Maria Peix, cap del servei de Cooperació de l’AMB. “El canvi climàtic és un repte de sostenibilitat ambiental, però també social i econòmic, que afecta la garantia dels drets humans i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”, afegeix.
El primer cicle del programa es va centrar en el dret de les persones refugiades a la Mediterrània, així com en els drets ambientals i el dret a l’aigua. Es va fer entre els anys 2016 i 2019, hi van participar 78 col·lectius i al voltant de mil persones en cada edició, i es van dur a terme 168 accions. En total s’hi van involucrar 11 municipis.
En el segon cicle hi participaran els municipis de Begues, Corbera de Llobregat, Montcada i Reixac, la Palma de Cervelló, Sant Adrià de Besòs, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. L’acte inaugural es farà el dissabte 30 de novembre al migdia a la plaça de l’Església de Begues.
El primer curs estarà centrat en l’anàlisi i les solucions dels problemes de contaminació causats pels plàstics. La selecció d’aquesta problemàtica s’ha fet tenint en compte que en els últims 10 anys s’ha produït més plàstic que al llarg de tot el segle XX, i en podem trobar a gairebé tots els productes que utilitzem provinents de la indústria tèxtil, l’alimentària, els productes de neteja, els fertilitzants de l’agricultura, la ramaderia, els carburants…
Des de l’AMB es recorda que “no només estem en contacte amb els plàstics en el moment que fem ús de bosses, ampolles de plàstic, tela sintètica o altres productes manufacturats amb aquest producte, sinó que aquests plàstics continuen el seu procés de descomposició a través de les aigües, el sòl terrestre (i, per tant, les aigües subterrànies) i l’aire amb què conrearem els aliments, respirarem, etc.”, explica la cap del servei de Cooperació.
