Una elecció de les que passen un cop a la vida. El Regne Unit votarà el 12 de desembre per decidir el destí del Brexit i el seu futur. D’una banda, els conservadors del primer ministre Johnson amb un únic missatge martellejant: get Brexit done. Una lletania a la recerca de la majoria en suport de l’acord amb la UE signat el mes d’octubre, un Brexit dur que pretén desregular el Regne Unit per portar-lo a l’òrbita dels Estats Units. De l’altra, el Partit Laborista de Jeremy Corbyn, que en canvi lluita per mantenir la Gran Bretanya ancorada a Europa amb un referèndum entre un Brexit suau i la pertinença a una UE en què el Labour està disposat a "liderar el canvi", tal com es diu al “Manifest d’Esperança”, presentat recentment.
El Manifest inclou el programa d’inversions més gran dels temps moderns, el final definitiu de l’austeritat i una transformació completa del sistema econòmic, social i institucional del Regne. Propostes ambicioses, parcialment finançades a partir del deute i en part d’un augment d’impostos sobre els beneficis empresarials i el 5% més ric de la població: des d’una revolució industrial verda fins a un fons públic de 400,000 milions, capaç de crear un milió de llocs de treball en les àrees deprimides del país i reduir les emissions de CO2 per al 2030, al final de l’austeritat que anul·larà una dècada de retallades, refinançar el Sistema Sanitari Nacional (NHS), donant un augment del 5% a tots els empleats públics i bloquejant l'augment de l’edat de jubilació.
El Labour també crearà un Servei Educatiu Nacional sobre el model del sanitari, per garantir l’educació gratuïta des del naixement fins a l’edat adulta mitjançant l’abolició de les taxes universitàries, l’enfortiment dels serveis d’asil i l’aprenentatge al llarg de la vida per a adults.
Però la part més avançada és el treball. A les propostes bandera del 2017 del salari horari mínim a 10 lliures i de l'abolició dels contractes de zero hores s’afegeix la reducció de la jornada laboral amb el mateix salari per portar la setmana laboral a 32 hores en una dècada i un pla que preveu una quota de fins a un 10% de les grans empreses de propietat col·lectiva dels empleats (que rebran dividends anuals). Els treballadors britànics tindran, doncs, la possibilitat de decidir què produir i treure’n profit.
La proposta d’oferir una xarxa d’internet súper rápida a tot el país per al 2030 també és transformadora, nacionalitzant una part de British Telecom i reduint la bretxa digital entre les regions i els ciutadans. No s’acaba aquí. El Labour vol nacionalitzar els ferrocarrils, les oficines de correus, l’aigua i l’energia i promet un pla d’habitatge social massiu per a la construcció d’un milió d’habitatges en una dècada, reduint a zero el nombre de persones sense llar en cinc anys. Finalment, la seguretat de tots els edificis per no veure incendis com el de la torre Grenfell.
També són significatives les reformes constitucionals que preveuen l’abolició de la Casa dels Lords i una Convenció constitucional integrada per ciutadans que produiran recomanacions sobre com reorganitzar les institucions democràtiques de les quatre nacions del Regne. També hi ha, entre línies, llum verda per a un nou referèndum sobre la independència escocesa, tot i que no en els "primers anys" del govern.
Quant al Brexit, el Labour ofereix al país una forma democràtica de romandre a la UE i una solució ràpida. Boris Johnson no diu que l’aprovació del seu acord serà l’inici d’un nou procés de negociació per redefinir les relacions comercials amb la UE que pot durar anys. El Partit Laborista proposa en canvi que es resolgui la qüestió d’aquí a 6 mesos amb un nou referèndum en què Corbyn va anunciar que com a primer ministre es mantindria neutral, seguint en els dos casos l’elecció dels ciutadans. Entre aquests, també hi hauria els joves de 16 anys i tots els residents del Regne Unit, inclosos els ciutadans europeus, en la major extensió del sufragi durant generacions.
Però potser és en política internacional que un govern de Corbyn podria deixar la petjada més important. Des de la fi de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita fins al reconeixement immediat de Palestina, un govern laborista podria llançar processos transformadors de dinàmiques polítiques mundials, utilitzant la influència de la cinquena economia mundial.
Un govern laborista del Regne Unit establiria bases importants tant per acabar amb l’era neoliberal de trenta anys com per començar a construir un ordre mundial més just. L’Europa progressista només ho pot desitjar.
