El subministrament elèctric és un servei bàsic per al funcionament i el progrés d’una societat. Endesa, la companyia que ha heretat els actius de La Canadenca –la històrica empresa que va endegar l’electrificació de Catalunya–, sempre ha actuat amb prepotència i hostilitat envers el territori del qual extreu i on fa negoci amb els quilowatts.
El mal estat de conservació de les seves línies va provocar, l’any 1994, el paorós incendi forestal del Berguedà, que va destruir més de 20.000 hectàrees. Els damnificats per aquesta catàstrofe ecològica han hagut d’esperar 25 anys perquè, finalment, el Tribunal Suprem hagi confirmat, fa pocs dies, la culpabilitat d’Endesa en l’inici d’aquest sinistre.
La companyia elèctrica, en comptes de reconèixer i d’assumir d’entrada la seva responsabilitat, ha posat tota mena d’obstacles jurídics i recursos per estalviar-se el pagament de les indemnitzacions als afectats. Aquesta estratègia dilatòria li ha sortit cara. El Tribunal Suprem ha condemnat Endesa a pagar 37,5 milions d’euros, més l’IPC acumulat durant la llarga instrucció judicial de l’incendi del Berguedà. En total, la factura que ara haurà de pagar l’empresa puja a uns 70 milions d’euros.
Endesa també fa l’orni amb les deu centrals hidroelèctriques del Pirineu que segueix explotant, malgrat que el seu termini concessional ja ha vençut. Es tracta dels primers embassaments que la companyia La Canadenca va construir a les valls de la Noguera Pallaresa i que van significar un important trasbals per als habitants dels Pirineus, que van veure com el seu hàbitat quedava negat per sempre.
Aquestes deu centrals hidroelèctriques –de les 47 que té Endesa a Catalunya– tenen una potència equivalent a la d’un reactor nuclear i ja fa anys que haurien d’haver passat a ser de titularitat pública. Però la desídia de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i de la Generalitat ha fet que l’empresa elèctrica, propietat del grup italià Enel, robi i vengui descaradament tots aquests quilowatts.
A la manca de respecte d’Endesa pel territori s’hi suma la seva actitud desconsiderada envers els seus treballadors, que –com en els temps de La Canadenca– han de recórrer a vagues i a mobilitzacions per intentar fer valer els seus drets laborals més elementals. Des de fa mesos els empleats de l’empresa elèctrica protesten perquè s’han quedat sense conveni col·lectiu després que la direcció -que s’ha assignat unes remuneracions escandaloses- l’anul·lés unilateralment.
A Catalunya necessitem electricitat neta per il·luminar el nostre demà.
