Ara que ens enfrontem a un període de forta pressió electoral, convé reflexionar sobre les opcions que se'ns presenten i els que les proposen. Es parla molt de líders, carismàtics, trànsfugues, mediàtics, doctorats, sospitats, migpensionistes i fins arriben desocupats de països veïns.
Tot s’hi val, i em pregunto si cal que ens venguin líders fabricats pels gurus creadors de campanyes, o gent que per la seva trajectòria contrastada, siguin un referent de coherència ideològica, consciència i respecte institucional, moral irreprotxable, intel·ligència demostrada i amb la suficient i exigible dosi d'empatia per fer-se ressò dels veritables problemes dels ciutadans.
Em resisteixo i em nego a ser tractat com un gregari, que recorre a l'empara d'un líder per escassesa d'idees o iniciatives pròpies. Si analitzem les alternatives electorals que se'ns presenten per la titularitat dels qui les encapçalen, ens estan posant en un seriós dilema de consciència. Però hem arribat a aquest punt pel pervers sistema que ens imposen els lideratges. El líder és un ésser gairebé diví, al qual cal seguir sense qüestionar, ni albergar la més mínima ombra de dubte sobre les seves decisions que es converteixen en dogma de fe i sabem que la fe està seriosament renyida amb la raó i la realitat.
Recordem cèlebres embarassos provocats per aus miraculoses. El sistema per sobreviure es substancia en l'allunyament del ciutadà dels seus compromisos cívics, provoca una desafecció que permet la manipulació i el maneig total de la vida pública per estaments i interessos per desgràcia ja coneguts. Per a tal fi es creen els líders, amb aurèoles inventades per accedir a la seva condició d'inqüestionables. És un fenomen planetari i ho hem assimilat com a normal. Hi ha al món mandataris que han assumit les més altes responsabilitats dels seus països, acumulant més d'un centenar de causes penals. Hem assumit amb total naturalitat una cosa que fa mig segle escàs hauria significat la mort política del personatge en qüestió.
En el panorama polític actual d'Espanya, estem assistint a un veritable aquelarre de personatges que competeixen per veure qui guanya més minuts de micròfons o càmeres, éssers als quals els és igual mentir que demostrar la seva lamentable anèmia intel·lectual i moral. El somriure artificial, fals i arter que dibuixen en els seus rostres és una de les facetes més identificativa de les seves virtuts. Els preguntis el que els preguntis, ells es col·loquen el somriure i després contesten. Són la imatge del triomf, del sobrat que té les solucions per a tots els problemes de la humanitat, encara que no tinguin ni punyetera idea del que li pregunten, ni del que responen. Alumnes avantatjats d'aquella Bíblia de triomfadors que va ser el "Com guanyar amics" de Dale Carnegie. Ja vindran altres micròfons i altres càmeres que faran oblidar ràpidament les ficades de pota, les mentides i els exabruptes.
Els líders actuals inverteixen la major part del seu temps davant micròfons i càmeres, ens venen figures mediàtiques no polítics. Arribat a aquest estat de coses, també els mitjans de comunicació hauríem de fer un acte de consciència i assumir la nostra responsabilitat en el fenomen. Aconseguir un titular venedor és la premissa, però no hauria de ser el Llei motiv de la nostra professió.
Hauríem d'exigir amb tot rigor les quotes mínimes de serietat i responsabilitat dels nostres interlocutors. Sinó la nostra raó de ser està sent seriosament qüestionada. La credibilitat d'una professió que va néixer per ser fiscalitzadora i garant de les bones praxis dels mandataris en la vida pública davant la societat. Necessitem POLÍTICS, referents intel·lectuals i morals, gent que assumeixi l'alta responsabilitat de vetllar i treballar pel benestar i progrés dels seus conciutadans, coneixedors profunds del significat del servei públic. Els hem d'exigir compromisos constatables, justos i irrenunciables. L'honestedat, la fermesa i la dignitat han de ser altres elements exigibles i irrenunciables en la conducta d'un mandatari.
La nostra generació serà responsable del futur dels nostres descendents. No podem ni hem de deixar en mans dels venedors de fum una responsabilitat tan gran. Necessitem referents, no líders.
