La psicosi d’alguns independentistes amb el llaç groc –símbol de la llibertat dels presos i del retorn dels seus exiliats– frega la malaltia. La setmana passada, al mig del ple del Parlament, el president caminava pels passadissos de la cambra camí del seu despatx després d’una votació i d’una moció. L’endemà era 8 de març, Dia Internacional de la Dona i cita de manifestacions i vaga feministes. De fet, el mateix govern Torra havia animat els catalans a participar en les mobilitzacions i s’hi havia implicat en cridar a la vaga. Tant és així que molts dels diputats portaven peces de roba, samarretes o llaços amb emblemes feministes o de color lila. La major part dels independentistes, a més, compaginaven el símbol del 8-M amb el seu ja tradicional llaç groc.
Però Torra va decidir fer una altra cosa, i per mostrar el seu més que ampli suport al 8-M i a la causa feminista va canviar el seu llaç groc pel lila, substituint l’un per l’altre. I va ser això el que va provocar que una senyora que, amb un grup de visitants, havia aturat Quim Torra per saludar-lo, li etzibés un comentari assenyalant el llaç lila. “Ja afluixem, president? Ja s’ha oblidat del groc?”. La cara de Torra era un poema, no entenia res. Lògic. Per a ella, sumar-se a una causa com la feminista suposava renunciar a tot.
