Oportunitat immobiliària, especulació o solució al tema de l'habitatge? La start-up, amb les seves microhabitacles, posa en joc la normativa municipal. Mentre Colau els titlla d'especuladors, Haibu argumenta que són una solució, sempre temporal, al problema de l'habitatge. El rusc Haibu, il·legal això sí, està a punt d'obrir les seves portes.
En les societats distòpiques de les pel·lícules de ciència-ficció dels anys 70 sempre hi havia dos elements comuns: la població menjava càpsules de tots colors i dormia en unes cel·les on a penes tenia espai per a donar-se la volta… Les càpsules encara hauran d'esperar una mica, però els ruscos d'habitacions ja són una realitat que pots trobar en alguns punts de Barcelona, en concret els que té muntats Haibu 4.0, una start-up de la ciutat, a Gràcia, les Corts i el Paral·lel. Són habitacles de 2,4 metres quadrats en els quals pots dormir, endollar el mòbil i poc més. Microespais que ja són una realitat però que han topat de front amb la negativa de l'Ajuntament de Barcelona a donar-los una llicència que els permeti entrar en l'apetitós i competitiu mercat immobiliari de la ciutat.
L'empresari darrere de l'invent és Marc Olivé, promotor immobiliari, que pensa posar, sí o sí, els pisos rusc en funcionament "Estem en la nova era del canvi de l'habitatge. S'ha de canviar el model perquè no funciona. I seguirem endavant, encara que l'ajuntament ens posi traves, multes o ens il·legalitzi. Si ens tanquen un rusc, obrirem una altra".
Olivé assegura que aquests pisos rusc són una solució, "sempre transitòria, això sí" als problemes d'habitatge que pateix una ciutat com Barcelona, sobretot per a gent amb pocs, molt pocs recursos. "Una persona que està vivint en un caixer, un cotxe o que comparteix un pis en què es diu llit calent… no hi ha arguments en contra. Aquestes habitacions són la solució". La massificació turística que amenaça de convertir Barcelona en una altra Venècia i que expulsi als residents tampoc ofereix un panorama molt falaguer, i els micropisos, els infrahabitatges es van perfilant en un horitzó, esperem que encara molt llunyà. Segons la legislació vigent el mínim per a considerar un pis habitable, que inclou cuina i bany, a Barcelona, és de 36 metres quadrats, que dista dels 24 metres quadrats de València però també dels 40 de Múrcia. Haibu 4.0 ofereix habitacles de 2,40 metres quadrats, el més petit, que ofereixen un llit individual, una llum i poc més. El cost de 220 euros al mes inclou la llum, l'aigua, la wifi i el manteniment de les zones comunes. El bany i la cuina, sense fogons només amb microones i forn, són compartits, igual que la sala d'oci i la de treball. Una espècie de cel·les monacals, parques i austeres, en les quals no hi ha cabuda per a objectes personals "agafem pisos i locals amb un mínim de 200 metres quadrats en els quals 50 es dediquen a habitacions per dormir i la resta, 150 metres quadrats, a zones comunes. Sacrifiquem espai personal per espai comunitari", assegura Olivé, "tens més espai que en un hostel, però evidentment no és un pis".
Ajuntament i associacions per la defensa d'un habitatge digne han posat el crit en el cel en considerar-lo infrahabitatges que "l'única cosa que faran serà amuntegar a la gent, i això és il·legal" argumentava Colau en roda de premsa. Un pas més enllà ha anat la tinent d'alcalde d'urbanisme Janet Sanz qui ha assegurat que precintarà qualsevol pis que no compleixi amb els criteris d'habitabilitat digna. Com a resposta Haibu 4.0 ha instal·lat un d'aquests minúsculs i claustrofòbics habitacles en la plaça Sant Miquel, a l'entrada de l'ajuntament "ens quedarem aquí, perquè Colau vegi com és una de les nostres habitacions", assegura Olivé, "ja portem mesos de mails per a demanar una llicència que s'adapti al nostre model de negoci, perquè no som ni un hostel, ni un alberg, ni un hotel. Haibu està dirigit a persones que portin, com a mínim 8 anys a la ciutat i que siguin residents, per tant, els turistes no podran llogar una habitació"
Des de la start-up es posicionen com una solució a totes aquestes persones que estan passant per un forat econòmic, bé sigui per pocs ingressos o perquè els hagin desnonat del pis o l'habitació on residien "com a mínim han de tenir uns ingressos de 450 euros", argumenta el gerent de l'empresa "i és una solució temporal per a sis mesos o un any, perquè la gent pugui tornar a aixecar el cap, que estalviïn una mica i puguin tirar endavant, però sembla que això no li importa a l'ajuntament". Aquests pisos rusc, en realitat habitacions realquilades en un local, no difereixen d'altres sistemes que funcionen, amb grans reserves, al Japó o Hong Kong on l'escassetat d'habitatge és considerable. Sense anar més lluny a París es lloguen els trasters de les terrasses, antics habitatges de porter, d'uns 9 metres quadrats, de manera legal i a Nova York conviuen els enormes penthouses amb vista Central Park amb els minúsculs apartaments de Carmel Plau, habitatges de 24 metres quadrats. Sense moure'ns de Barcelona és fàcil trobar en el barri de la Barceloneta els quarts de casa, antics pisos dividits en 4 subhabitatges, d'uns 28 metres quadrats. En aquest barri hi ha uns 5000 pisos d'aquest tipus, els precursors d'un gran rusc, que fàcilment es poden trobar per 200000 euros i destinats, gairebé en exclusiva, al mercat estranger
És Haibu 4.0 una solució a la desmesurada especulació immobiliària o és un gran negoci disfressat de bones intencions? Colau, antiga activista de l'habitatge, es nega en rodó a concedir llicències a aquests habitacles, acusant-los d'infrahabitatges i als promotors, d'especuladors que estan aprofitant un nínxol de mercat, i mai millor dit. Malgrat la suposada bonhomia del projecte, la veritat és que si en un local pots ficar a 25 persones a raó de 220 euros per habitació, encara que descomptis la llum, l'aigua i les despeses… els números surten més que bé.
