El president Quim Torra i Josep Lluís Alay, el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont. Ambdós s'han fet ressò darrerament a Twitter d'un article publicat pel diari rus Komsomolskaya Pravda que suggereix que el govern de Rússia podria ajudar en la resolució de les diferències polítiques que mantenen el govern de la Generalitat -i els processistes en general- amb el govern d'Espanya.
Alay ha comentat l'article i Torra ha repiulat el comentari amb què Alay destaca que "un article de la secció internacional del diari més important de Rússia, Komsomolskaya Pravda, analitza avui el conflicte català i demana a la UE la participació de Moscou en la seva resolució".
La proposta del rotatiu -que és el segon amb més circulació al seu país- suggereix que Rússia, com a actor extern, podria exercir de relatora, concepte darrerament de moda, i en aquest sentit esgrimeix el fet d'haver intervingut a l'exterior en casos com el de Síria.
El text afirma que Catalunya vol abandonar Espanya i indica que un 90% dels votants de l'1-O van optar per la independència. La ingerència russa, un fantasma que molts han ubicat en significatives cruïlles polítiques dels darrers anys, principalment als Estats Units, va operar en el cas català, suposadament, creant "una xarxa de boles", segons la va descriure El País.
La polèmica va ser més mediàtica que no pas política, malgrat que el CNI, l'Institut d'Estudis Estratègics -organisme del ministeri de Defensa- i fins i tot el Parlament britànic van apuntar també cap al Kremlin, que ho va negar tot.
Així mateix, l'exdirigent del PP Manuel Milián Mestre també ha contribuït a ressuscitar el factor rus quan ha assegurat recentment que Rússia té interessos geopolítics en el procés, ja que voldria un port des d'on operar al Mediterrani occidental.
