El cens electoral de Catalunya és de 5,5 milions de votants i els partits que formen l’actual govern de la Generalitat (Junts x Catalunya i ERC) van obtenir, sumats, 1,8 milions de vots, amb una participació del 79%, en les eleccions del passat 21-D. El president Quim Torra hauria de tenir molt presents aquests guarismes quan es lleva cada matí i va cap a la seva feina a Palau.
És obvi que la vida política catalana està condicionada pel dolorós empresonament dels nou líders independentistes involucrats en l’organització del referèndum de l’1-O, prohibit pel Tribunal Constitucional. Però tampoc pot ser que el funcionament normal de les institucions democràtiques catalanes estigui bloquejat en espera del judici i de la sentència dels fets de la passada tardor.
Anant bé, el veredicte del Tribunal Suprem no es farà públic fins al mes de juny de l’any vinent. Per tant, segons l’estratègia dictada per Carles Puigdemont i seguida pel president zombi Quim Torra, ens trobem en un temps mort que es perllongarà encara durant mesos i mesos. A més, l’horitzó de les eleccions municipals i europees del 26 de maig de l’any que ve anirà prenent cada cop més protagonisme i accentuarà la pugna partidista, impedint l’adopció d’acords per no perdre “perfil”.
En aquest escenari, és altament improbable que es puguin tramitar i aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2019, l’eina bàsica per la governança del país, i que el Parlament pugui abordar, discutir i aprovar lleis necessàries per al funcionament i la millora de les condicions de vida de la societat catalana. Aquesta enorme pèrdua de temps, que va començar fa més de sis anys, és quelcom que mai no podrem perdonar als independentistes i als dirigents del procés, que han marejat la perdiu… per no moure’ns d’allà on érem.
Governant en minoria -amb l’agreujant dels quatre escons que Junts x Catalunya es nega a activar-, Quim Torra està lligat de mans i peus. Si fos un president honest i responsable, podria posar entre parèntesis els procediments judicials derivats de l’1-O, en espera de la sentència, i impulsar una vigorosa activitat parlamentària en benefici del conjunt del país, cercant la col·laboració i l’entesa pragmàtica amb altres grups polítics (la CUP ja ha deixat clar que no hi té gens d’interès). Però el president de la Generalitat –com s’ha fet palès en la fallida cimera de divendres passat- ha optat per dinamitar els ponts del diàleg i la negociació positiva amb l’oposició i enrocar-se en una ridícula i estèril retòrica frontista, basada en el dret a l’autodeterminació, el referèndum, l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.
L’estratègia de Waterloo de provocar un esclat del conflicte independentista amb la sentència del Tribunal Suprem és molt arriscada i pot acabar amb pólvora mullada. El president Pedro Sánchez ha estat intel·ligent. No ha volgut interferir en la Fiscalia, per no crear un conflicte amb aquest òrgan judicial, però en canvi ha mogut les cadires al Tribunal Suprem, encarregat de jutjar els fets de l’1-O, amb la jugada de catapultar Manuel Marchena a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el suport del PP.
Aquest magistrat, exponent de l’ala dura de la judicatura, havia de presidir el tribunal que jutjarà els líders independentistes a partir del pròxim mes de gener. Movent-lo al CGPJ, que tindrà una majoria progressista, es desactiva el risc d’un judici-espectacle. El seu substitut al capdavant de la Sala del Penal del Tribunal Suprem serà Andrés Martínez Arrieta, un jutge moderat, prudent i discret, que garanteix una vista oral de baixa intensitat i obre la porta a una possible sentència benèvola contra els encausats.
Tal vegada a Carles Puigdemont i a Quim Torra ja els va bé, per interessos egoistes, hivernar el Parlament abans de moure fitxa. Però allò que és evident és que molts segments socials de Catalunya -en especial, els més desfavorits- són les víctimes d’aquestes especulacions polítiques diferides en el calendari. També els treballadors públics al servei de la Generalitat, que veuen com s’estan degradant les seves condicions de feina davant l’alarmant tantsemenfotisme del president. Metges, mestres, bombers, mossos… s’estan mobilitzant contra el mal govern que patim els catalans i els funcionaris de l’administració autonòmica han convocat una vaga el pròxim dia 12 de desembre per reclamar les pagues extres que encara se’ls deuen.
El carrer s’està escalfant, però no en el sentit pronosticat per Carles Puigdemont i Quim Torra. Les protestes socials contra la inacció i la manca de resposta de la Generalitat estan pujant de to. Els sectors en peu de guerra per la ineficàcia del govern independentista són cada cop més nombrosos i ja han perdut la por a alçar la veu. Aquesta és la tardor calenta.
