Si no hi ha president, no hi pot haver govern. I sense un govern en marxa, qui governa segueix sent Mariano Rajoy i l’article 155. Aquesta sèrie de circumstàncies, l’una conseqüència de l’altra, manté desesperats dos partits com el PDECat i Esquerra Republicana. Els seus intents per convèncer per una banda la CUP perquè donés suport a una investidura, i per l’altra banda Junts per Catalunya perquè deixés de presentar candidats que generen més problemes que alegries, han resultat infructuosos durant setmanes. Fins al punt que això es nota en les seves reflexions.
Durant la segona sessió del ple d’investidura de Jordi Turull, la que es va haver de suspendre perquè el candidat estava ja empresonat per ordre del Suprem, als passadissos s’hi van trobar un moment i per casualitat un dirigent del PDECat i un destacat diputat d’Esquerra. Van posar-se a parlar de la necessitat de trobar la manera de fer un govern i no deixar passar més temps sense poder controlar les institucions catalanes. Tots dos van coincidir en el diagnòstic. Però el més sorprenent és que també van coincidir en la solució desgavellada. “Cal investir qui sigui, el que vulguin, investir un pal i una escombra, si cal. Jo el voto, encara que sigui un inútil total”, va dir un d’ells. “Clarament, cal un pal i una escombra ja. Però s’ha de trobar”, li va respondre l’altre. I és que la desesperació està arribant a tal punt que ja els és igual quasi tot.
