La relació entre la premsa i els partits polítics no sempre és idíl·lica. Però hi ha episodis que fan que la cosa es tensi tant, que arriba a nivells de rebel·lió. Amb el canvi de legislatura, de grup parlamentari i de treballadors, la CUP ha renovat pràcticament la totalitat dels seus interlocutors amb els periodistes. Les comparacions no acostumen a ser afortunades, però la premsa no pot evitar recordar com de bé podien tractar amb els cupaires que han marxat i el tracte tan agressiu i irreverent que reben ara.
I és que des de fa un temps, les rodes de premsa i atencions als mitjans de la CUP s’han omplert de moments on es limita el nombre de preguntes, es prohibeix preguntar per determinades qüestions, es veten mitjans i fins i tot es precipita el final d’una conferència de premsa quan es fan determinades preguntes.
A tal punt ha arribat la polèmica i tants cops s’han enfrontat, que els periodistes han esbroncat en més d’una ocasió els responsables de premsa del partit i el grup de Telegram on la CUP es relaciona amb els professionals s’ha omplert de retrets i comentaris punyents sobre aquesta qüestió. Tota una rebel·lió per la llibertat de premsa contra el partit que assegura ser garant de totes les llibertats. Si els seus referents ideològics ho veiessin, es posicionarien, sens dubte, amb la premsa que els critica.
