La Universitat Pompeu Fabra (UPF) sempre s’associa amb excel·lència, i el seu nom es troba al podi de les tres millors universitats espanyoles, segons la Fundació BBVA. Els guardons també s’estenen més enllà de les nostres fronteres: el Times Higher Education la considera la 17a millor del món entre les universitats de menys de 50 anys d’història… El seu rector, Jaume Casals, alaba amb orgull el sistema educatiu de la UPF i sobretot el seu professorat, i ha asseverat com un mantra, en diverses entrevistes, que la recepta per a l’èxit és escollir bé els alumnes i encara millor els professors. Paraules buides, segons el sindicat Comissions Obreres (CCOO), que ha destapat la veritable i precària condició dels professors universitaris. “La UPF no té una plantilla de professorat estable, si es produeix una baixa no se sap quan es cobrirà”, afirma Robert Díez, secretari de la secció sindical de CCOO a la UPF: “Hi ha companys que han passat per diferents contractes fins que al final els han acomiadat“.
Aquest és el cas de dos professors, personal docent d’investigació –PDI– de la UPF de l’àrea de Dret i, a més, delegats del comitè d’empresa. “Van començar com a becaris –expliquen des de CCOO–, en concret un d’ells el 2009. Després van ser contractats com a professors lectors, després encadenen un contracte de cinc anys com a doctors que els obliga a fer la tesi doctoral, i quan acaben els fan un contracte de professor visitant, de tres anys, tot i que la llei diu que ha de ser un professor estranger, i com a últim esglaó, al carrer, amb un acomiadament improcedent”.
PRECARIETAT COM A EINA DE CONTROL
Un altre dels professors acomiadats, que hem pogut contactar i que vol que es respecti el seu anonimat, ens explica el seu cas particular: “Vaig començar a treballar a la UPF fa 9 anys com a professor associat, després em van donar una beca, vaig passar a tenir un contracte predoctoral d’investigació, però en realitat sempre he estat fent classes com a docent”. Aquest doctor en dret del Treball cobrava un sou de 1.300 euros mensuals i va ser acomiadat el passat setembre.
Respecte a si aquests acomiadaments responen a una política d’estalvi motivada per les retallades a les universitats, ho té molt clar: “No és una qüestió de diners, perquè per exemple a la UPF volen regularitzar els associats per fer-los professors visitants, i els respectaran el sou. El problema és que no volen treure les places per a professorat fix perquè tenir la gent en precari la fa molt més controlable“.
LA UPF INCOMPLEIX UNA SENTÈNCIA
Els dos professors, representants electes del personal docent i investigador, van demandar la Universitat Pompeu Fabra davant el jutjat social n. 7 de Barcelona. Una sentència de setembre del 2017 els va donar la raó i va declarar que el seu contracte havia de ser indefinit no fix. “Va ser una demanda contractual i una reclamació per les quantitats que se’ls negaven per una sèrie de triennis. La sentència els ha donat la raó, cosa que vol dir que no els podien acomiadar unilateralment”, declara Robert Díez, de CCOO.
La UPF ha acomiadat aquests dos professors de manera unilateral un cop s’ha acabat el seu contracte, “tot i que no ho pot fer“, asseguren des del sindicat, “legalment no pot fer-los fora, sinó que ha de buscar una manera que aquests professors que porten tants anys a la universitat quedin vinculats amb un contracte”. Tot i ser inversemblant que una universitat pugui contradir una sentència judicial, des de CCOO no s’estranyen del que ha passat: “Això ja va passar el 2011 quan van acomiadar el president del comitè d’empresa, que també era professor. Aquest ja és el segon cas“.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
